Abans de parlar-vos de la sida, voldria referir-me als termes "salut" i "malaltia". Molts consideren la malaltia com un estat passatger, una alteració o desviació d’allò que entenem com a salut, tractat pels professionals sanitaris i que una vegada finalitzat el procés la salut es recupera. Sense entrar en termes de cronicitat, no és sempre exactament així. Per poder explicar la diferència us parlaré de la definició de salut segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La clàssica de 1948, possiblement la més acceptada: "Salut és un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties" i la més recent de 1997: "La salut és allò que cal aconseguir perquè tots els habitants puguin ser productius i puguin participar activament de la vida social a la comunitat on viuen".
Si acceptem com a vàlides les dues definicions de l’OMS, on és central el benestar físic, psíquic i mental complet, i que les persones puguin participar de la vida social a les seves comunitats, ens adonem que qui pateix la sida o ha estat infectat pel virus moltes vegades és marginat i discriminat per la societat, sense possibilitat d’accedir als tractaments i a una vida social plena a molts països. Segons l’OMS, l’any 2016, el 40% de les noves infeccions representaven treballadors sexuals, consumidors de drogues parenterals i reclusos.
Mites sobre la sida. Encara avui al nostre entorn, a Europa, a Espanya, persisteixen estereotips dels malalts de sida. No podem acceptar-ho! La justícia social també té a veure amb la salut i la malaltia. La no discriminació, la plena integració com a persones productives, el dret a la informació, a l’accés ple al tractament, la cobertura universal com la millor eina de lluita per evitar la propagació de la malaltia.
Com lluitar millor? La vacuna és l’arma definitiva. No podem deixar-nos portar pel gran negoci farmacèutic que determina els tractaments amb retrovirals, volem una vacuna, necessitem lluitar per la millora del finançament en investigació. La salut pública, la prevenció primària com a pilar fonamental del sistema sanitari.
L’educació dels nostres adolescents i el perill del Chemsex. Els i les joves són els més vulnerables. Reivindico com a infermera l’educació sanitària als col·legis i instituts, donar les eines necessàries per a la seva protecció, no només del VIH, sinó també d’altres malalties infeccioses de transmissió sexual (ITS). Sense informació, sense educació en mètodes de barrera o la lliure elecció sexual amb responsabilitat no podem ser lliures. Drogues i sexe són un perill per als nostres fills. Lluitem junts!
Actualment la via d’infecció és la sexual. A Espanya l’any 2016 es van notificar 3.353 nous diagnòstics de VIH, una taxa de 8,60 per 100.000 habitants. El 83,9% eren homes d’edat mitjana de 36 anys, i més freqüent en homes amb relacions amb homes, el 53,1%; heterosexuals, el 26,5%, i addictes a drogues per via parenteral, el 3,6%.
Protegir i ajudar els treballadors i treballadores sexuals. No podem estar fora del sistema, necessitem millorar els centres de seguiment i control d’ITS. Donar-los visibilitat social i accés ple als serveis sanitaris. Accés sense cost a mètodes de barrera com el preservatiu tant masculí com femení i fomentar la seva utilització.
A Espanya la taxa d’infecció és superior a la mitjana de la Unió Europea i dels països de l’Europa Occidental. Per què? Una raó pot ser econòmica.
Segons l’OCDE, la despesa sanitària per càpita a Espanya és de 2.374 euros, un 9,2% del PIB, i la mitjana de la Unió Europea és de 2.797 euros, el 9,9% del PIB. Però el que és pitjor és que del 71% de la despesa sanitària a Espanya té un finançament públic i, de la despesa directa, el ciutadà paga el 24% de la despesa total, un percentatge superior a la mitjana de la UE, que és del 15%.
Justícia social. Com a secretària de Salut del PSC de Terrassa, no voldria acabar sense tornar a insistir que la millor manera de lluitar contra la sida és un millor sistema nacional de salut, públic, universalment i correctament finançat.
Tots junts podrem millorar la nostra societat, sumar esforços ens farà més forts. Us animo a manifestar-vos i revinclar la lluita contra la sida, lluïu el llaç vermell.
* L’autora és secretària de Salut del PSC Terrassa
