hi havia una vegada un ratolí molt simpàtic que tenia una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, un premi de la Societat de Nacions –la precursora de l’ONU– i un milió i mig de seguidors a Instagram. I ni tan sols era de carn i ossos sinó de dibuixos animats. Se’l coneix com a Mickey Mouse i, sense ell, l’imperi Disney (cinema, televisió, còmics, botigues, hotels, parcs temàtics) no existiria. Amb ell va començar tot, ara fa 90 anys.
L’il.lustrador terrassenc Jordi Seró, professor de dibuix i membre de l’equip organitzador de la Fira del Dibuix, creu que l’èxit de Mickey Mouse, a qui defineix com un “personatge molt tendre”, rau en que “reflecteix Amèrica” i afirma que “Disney va crear un personatge i el va convertir en una icona”, a més de “canviar la manera d’entendre l’animació”.
Per a Geoffrey Cowper, director de cinema i professor de l’ESCAC, Mickey “és com Chaplin, perdurable, etern. Les criatures d’ara riuen i s’emocionen amb ell igual que les de les generacions anteriors”. També el considera “una icona” i diu que “el disseny realment és una troballa”.
Com va començar tot
L’any 1928 el dibuixant Ub Iwerks i el productor Walt Disney van crear conjuntament el personatge. Iwerks va dibuixar el petit ratolí d’orelles grosses i rodones. Disney n’ideà la personalitat i al començament també li va posar la veu. “Steamboat Willie” va ser el primer curtmetratge estrenat on apareix Mickey Mouse, tot i que en realitat era el tercer que feien Disney i Iwerks. Els dos anteriors eren muts però van ser sonoritzats posteriorment –el primer rodat va ser “Plane Crazy”, el mes de maig de 1928– i a “Steamboat Willie”, de fet, Mickey no parla, només xiula. Va arribar a les pantalles americanes, en concret a Nova York, el 18 de novembre de 1928 i va fer història. Mickey només xiulava però aquell era el primer curt d’animació de la història del cinema que contenia sons i música.
Geoffrey Cowper recorda que de petit, “quan estiuejava a França, vaig veure una pila de curts de Mickey en blanc i negre. Un veí francès ens els passava en video”. Més tard, “amb un Cinexin veia cartutxos de Mickey amb els amics”. Els cineastes Jan Baca i Antoni Padrós van veure aquests curts al cinema. Padrós explica que “en aquella època sempre passaven curts de dibuixos com a complement del programa”
Jan Baca diu que ell preferia Goofy, que tenia “més possibilitats expressives”, però reconeix que “Mickey ha estat un personatge determinant en la història del cinema”.
En noranta anys de vida Mickey ha protagonitzat més de 120 curts. El primer en color va ser “El concert de la banda” (1935). Des de 1930 també és un heroi de còmic. Algunes de les primeres historietes comptaven amb guió del mateix Walt Disney.
La dibuixant i il·lustradora Anna Clariana explica que un dia “van apareixer a les golfes de casa una pila de còmics de Mickey Mouse molt vells, potser dels anys 40, que suposo que devien ser del meu pare quan era petit”. Ella considera el ratolí un “precursor” però creu que “ara ja no és tan vigent” i també que actualment “se’l coneix més pels productes de marxandatge que per les pel·lícules i els còmics”.
Jordi Seró recorda que llegia “tebeos” de Mickey quan era petit. Tanmateix, el seu primer record del personatge és una llumineta de Nadal. “El meu pare dibuixava la llumineta de la desapareguda llibreria Francesa, que hi havia a la Creu Gran, i cada any hi feia sortir el Mickey”, explica. De tota manera, a ell el que li agradava de debó “era el Pato Lucas”.
L’aprenent de bruixot
El primer llargmetratge de Mickey Mouse va ser “Fantasia” (1940), que va obtenir dos Oscar i un Hugo –el premi de ciència-ficció– i que des del 1990 forma part del catàleg d’obres mestres que cal preservar per a la posteritat. Antoni Padrós i Geoffrey Cowper la defineixen com “una gran pel·lícula” i una de les seves preferides de Disney. Entre 1928 i 1947 i entre 1955 i 1959 la veu de Mickey era la de Walt Disney. Després ha tingut altres dobladors, el més habitual, Wayne Allwine. A l’estat espanyol, va arribar en castellà neutre, doblat a Sudamèrica. Més recentment li han posat veu Rafael Alonso Naranjo (només en una pel·lícula) i José Padilla. Geoffrey Cowper afirma que li fa més gràcia “en castellà llatinoamericà”.
Igual que la veu, l’aspecte tampoc ha estat sempre exactament el mateix. Els guants blancs del personatge van apareixer l’any 1929. El 1939 el disseny general es va alterar i modernitzar una mica i el 1983 una altra vegada.
Des de la dècada dels 50, el popular ratolí ha tingut les seves pròpies sèries de televisió. Fa quaranta anys, Mickey va esdevenir el primer personatge de dibuixos animats en tenir la seva pròpia estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.
Aquell mateix any, 1978, va començar a inspirar els grans noms de la moda. De marxandatge ja en tenia des dels anys 30 però ara figura en dissenys de creadors i marques com Marc Jacobs, Dolce & Gabanna, Tommy Hilfiger, Zara, Pull & Bear, Bershka, Mango i Forever 21, entre d’altres, i en botes Adidas, rellotges Swatch, texans Levi’s, caçadores Desigual, etc. Respecte del tema del marxandatge, Antoni Padrós recorda que “els meus primers Reis van ser una figura troquelada del Mickey, amb un peu per aguantar-se dreta”. Era l’època de la postguerra. Ha passat una pila de temps però als nens i nenes d’ara els Reis també els porten joguines del Mickey. I des del 1981, videojocs. Geoffrey Cowper explica que “de petit jugava a videojocs del Mickey amb la consola”.
El més curiós és que, a la vida real, a Disney li feien por els ratolins, una fòbia que comparteixen molts “fans” perquè, no ens enganyem, les rates només són maques i fan gràcia quan són de dibuixos animats.
