Si féssim la pregunta de quina és la part del nostre cos que més dubtes ens genera i desconeixem la majoria de les respostes anirien orientades a manifestar-nos força ignorants respecte del funcionament del cervell. És cert que aquest òrgan presenta encara força llacunes quant a la seva mecànica i reactivitat però, cada vegada més, sabem moltes més coses del seu funcionament i utilitat de vital importància per a les persones.
El cervell s’ha d’entendre com una estructura determinant en aspectes com la motricitat, el coneixement, els sentiments i la xarxa de relacions, aspectes aquests que són fàcils d’identificar en una activitat esportiva. Un nen que practiqui l’esport del waterpolo haurà de desenvolupar-se amb solvència dins de l’aigua i tenir un cert domini dels elements bàsics d’aquest esport aquàtic (motricitat), haurà de conèixer el reglament d’aquesta praxis esportiva i el nom d’algunes accions tècniques i si voleu tàctiques (coneixement), també haurà de saber identificar i controlar aquelles emocions que la pràctica del waterpolo li generi (sentiments/emotivitat) i per últim haurà de potenciar una xarxa de relacions que l’ajudin a ser un "animal" integrat en la seva col·lectivitat (social). El cervell funciona com un ordinador central que amb una precisió extraordinària regula cadascuna d’aquestes parcel·les del nostre fer i ser.
És per tot això que quan valorem el grau de satisfacció, o no, de l’esport que practica el nostre fill haurem d’intentar fer-nos preguntes que ens donin informacions en totes les àrees i no quedar-nos si el nostre fill marca molts gols jugant a waterpolo o no. Podem equivocar-nos en la nostra valoració pensant que ell és molt bo en el maneig de la pilota, en el saber com es diuen tots els elements tècnics d’aquest esport, en el sentir-se realment feliç amb la seva participació en aquesta activitat, però atenció perquè potser és un noi rebutjat pel grup i els seus "companys" no accepten el seu temperament antisocial.
Compte perquè el cervell treballa i desenvolupa alhora els quatre punts de creixement personal i si un d’ells evoluciona distorsionat genera desequilibri en el context general de la nostra maduració. El cervell es posiciona com el nostre gran amic, potent i cautelós, però quan es rebel·la i es torna enemic la seva potència pot arribar a ser demolidora. L’esport és un bàlsam fantàstic per a tots aquests elements. L’esport ens dóna una riquesa de situacions que constantment provoquen en el nostre gestor neuronal fluxos d’aprenentatge socioemocional (em sento bé i ells m’estimen) i d’aprenentatge cognitiu-motriu (execució de moviments i comprensió del joc) molt aprofitables en el futur.
L’esport en els joves els dóna la possibilitat de generar tantes reaccions neuronals (elèctriques) -encara es troba amb una certa plasticitat i absorbeix molta informació- que l’entramat que es conforma garanteix un posterior equilibri personal complet.
El nen que juga a waterpolo ha de conèixer i executar bé els moviments dins de l’aigua, a més ha de ser feliç jugant i fer que els altres també siguin feliços acceptant i sent acceptats, llavors el cervell es desenvolupa normalment equilibrat.
Hi ha poques activitats en el món que aglutinin tant potencial concentrat i que siguin capaces de ser diverses en la seva influència i l’esport n’és una. Fem que els nostres joves facin esport, fent que el gaudeixin de manera completa.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
