Ramon Sarobe és llicenciat en Història Medieval i treballa com a investigador. Acaba de publicar “Rere les passes dels templers. La veritable història de l’orde del Temple en terres catalanes” (Rosa dels Vents), presentat a la llibreria Cinta. Explica que de cavallers templers a Terrassa gairebé no n’hi va haver però que un 10% dels impostos dels terrassencs va servir per contribuir a finançar l’orde.
Quant de temps porta investigant la història medieval?
Vint-i-quatre anys. M’interessa des de que era petit. A la Universitat tenia un professor que era un gran especialista en temes militars.
Vostè també fa de professor?
No, sóc investigador independent. Treballo per a institucions i per a particulars. Estic en el projecte d’exhumació de Pere el Gran a Santes Creus, sóc assessor de la museuïtzació del castell de Miravet i l’any passat vaig ser el comissari de l’exposició sobre els templers del Museu d’Història de Catalunya, amb material autèntic: armes, llibres, documents… També treballo per a particulars, classificant arxius privats i transcrivint documents.
La gent no entén el català antic?
Estan escrits en llatí.
El seu llibre vol destruir mites com, per exemple, que els templers eren una secta mística o uns mags. Com es van crear aquests mites?
Al segle XIX es crea la llegenda dels templers mags i místics a partir dels maçons, que necessitaven un pedigrí i es definien com a successors dels templers. La llegenda es va anar amplificant. Als medievalistes ens ha ajudat que la gent senti curiositat per la llegenda perquè s’ha creat un interès pel tema, però la veritat és que els templers no són coneguts pel què eren realment.
Què eren realment?
No eren uns sonats. Eren frares i nobles, també pastors o gent amb oficis com el de sabater. L’orde va aparèixer a Jerusalem l’any 1120. Va ser el primer orde religiós-militar. Feien la guerra santa.
Es podria establir un paral·lelisme amb els integristes islàmics?
No, perque els musulmans van fer la guerra santa des de l’inici i no són frares. Es pot comparar però no és exacte. La guerra santa cristiana sorgeix durant el feudalisme. La societat feudal era molt violenta. Tot estava en funció de la guerra. Els templers van ser fruit del seu temps.
Al llarg de la història sempre s’ha utilitzat la religió com a excusa per fer guerres.
Les croades tenien realment motius religiosos, no econòmics. Jaume I es va arruïnar per muntar una croada. Aleshores la religió es vivia de manera diferent. L’ateisme, per exemple, era impensable. I la gent era molt generosa amb els ordes religiosos.
Hi havia molts templers a Catalunya?
Catalunya va ser un dels països amb més presència dels templers. Massa i tot per ser un país tan petit. Tanmateix, on n’hi havia més era a França. Al castell de Miravet hi havia mestres templers catalans i francesos.
I a Terrassa?
Els templers tenien propietats al Vallès però poca presència física a Terrassa, només uns masos entre Terrassa i Sabadell. Tanmateix, el rei Ramon Berenguer IV els va donar el deu per cent dels delmes reials, és a dir, dels impostos dels terrassencs per al seu finançament.
Terrassa no era gaire gran a l’Edat Mitjana.
Però era un lloc ric.
Dedica un capítol del llibre a les dones templeres.
Hi va haver unes quantes dones templeres, als primers temps. Alguna fins i tot va arribar a dirigir una casa de l’orde. Però no eren guerreres. Portaven una vida religiosa i feien donacions de terres i diners. Quan ja estaven consolidats i no necessitaven les donacions, van decidir que “ja no procedeix” i van establir un reglament que prohibia el contacte amb les dones.
Al llibre hi ha dades inèdites?
Hi ha dades inèdites, com la correspondència de Pere el Gran amb els templers, trobada a l’arxiu de la Corona d’Aragó.
Aquest no és el seu primer llibre sobre el tema, oi?
Els llibres anteriors eren molt erudits. He publicat documents del segle XII. Aquest és pel públic general: joves i grans i pels que saben poc o res del tema.
Ja treballa en el seu proper llibre?
Actualment treballo en una recopilació de documents (pergamins) medievals del monestir de Vallbona de les Monges per publicar l’any que ve.
No el tempta escriure una novel·la històrica?
No m’agrada gens la novel·la històrica. És tramposa i inexacta. Espero que la gent no es cregui les novel·les històriques. Els historiadors han de fer història i els novel·listes, novel·la.
