Ja se sap que una notícia, en general, és una mala notícia. Les bones notícies -una contradicció en els termes- s’expressen en les rutines diàries en què s’acompleix allò que s’espera, sense sorpreses ni inconvenients. De tant en tant hi ha bones notícies, en el sentit de bones sorpreses. Però el que fa la vida fàcil i còmoda és que passi allò que s’ha previst. I és quan es produeix una ruptura amb allò previsible, en allò que té de controlable la vida de cada dia, que tot s’altera i salta la notícia, és a dir, la mala notícia.
Això és el que ha fet tan rellevant, des del punt de vista informatiu, l’accident de tren a la línia R4 de Rodalies. Fins i tot, més enllà de la tragèdia de la persona morta, allò que realment fa que l’accident sigui notícia és el trencament de la rutina diària de milers de passatgers, el tancament de la línia durant molts dies, l’espectacularitat del tren descarrilat i el desballestament d’un dels vagons, les complicades obres d’enrunament dels talussos i la seva estabilització i, és clar, el debat tècnic i polític sobre les seves causes i l’aclariment de responsabilitats.
I, tanmateix, allò que l’accident hauria d’assenyalar no és, principalment, el que ha estat notícia. Tot el contrari, l’accident d’aquesta setmana hauria de servir per desemmascarar allò que, per haver-se convertit en rutina, s’acaba acceptant com a normal i no desvetlla, precisament, cap notícia. Em refereixo, és clar, a l’estat de la línia R4 i la seva continuació com a R12 fins a Lleida. La línia de tren fins a Manresa és de 1859 i la seva prolongació fins a Lleida, amb un total de 176 km, de 1860. Es tracta d’una línia el traçat de la qual no ha estat mai canviat, on s’ha fet un manteniment mínim, cosa que explica la seva lentitud. Anar de Lleida a Barcelona, si no hi hagués els retards habituals, són més de tres hores -gairebé com anar-hi i tornar-ne en cotxe-, a una velocitat que no arriba als 60 km per hora. I, segons els meus amics de Mollerussa, de fet, els darrers anys, el viatge encara s’ha anat fent més lent. Així doncs, l’escassíssima inversió -els darrers anys, Adif ha invertit a Rodalies de Catalunya només el 12 per cent del que constava als pressupostos- i el manteniment de mínims que va degradant les condicions del viatge i la seguretat expliquen l’accident.
Per fer-ho més grotesc, si es va a la pàgina de Renfe on hi ha els horaris de l’R4, no hi consta que la línia estigui interrompuda. I, on s’explica la història de la línia R12, s’hi llegeix: "Els darrers anys s’ha iniciat un procés de modernització de la línia i de les instal·lacions, que la convertiran en una eficient línia regional, preparada per a la seva possible conversió en tren-tram". A més de la desídia, Renfe i Adif ens prenen el pèl.
Sigui com sigui, el pitjor que ara podria passar és que, restablert el servei, la rutina diària -la no-notícia, la "bona" notícia- engolís la més gran de les males notícies: el menyspreu del govern del Regne d’Espanya cap a un dels territoris més industrialitzats de l’Estat, cap als seus ciutadans que es veuen maltractats pels incompliments sistemàtics no tan sols de les promeses sinó fins i tot dels pressupostos i, en definitiva, el fre a la possibilitat de fer de l’interior de Catalunya una zona de prosperitat, d’equilibri territorial i d’igualtat d’oportunitats. Això és el que realment assenyala aquest accident.
