Em van parir crític. Sempre em procuro mirar les coses des d’una perspectiva de millora. En el camp de tot el que es relaciona amb el món de la premsa, però, tinc una veritable passió. Ací, cada dia segueixo digitalment un munt de diaris. Tot ajuda a estar mínimament informat del que passa en el món€ I gaudeixo especialment bo i resseguint els apartats d’opinió de cadascuna de les capçaleres.
Ja no parlo tan sols, tanmateix, de periòdics. També m’agrada escoltar mitjans audiovisuals. Just on em voldria concentrar avui específicament. Hi ha fets que em remouen bastant. Primer de tot, potser els platós de TV s’han convertit en una mena de circ, espectacle o xou. Què insinuo? Ni més ni menys que les notícies que es transmeten a l’audiència haurien d’ésser menys farragoses i caldria que “s’ajudessin” molt més de les imatges que hi combinen.
Citant exemples concrets, què pinten els locutors dels Telenotícies de TV3 aixecant-se de la taula de treball on tenen el portàtil i lluint els vestits de llurs locutors/locutores? Ben asseguts, palesarien una major dosi de serietat€ O bé per què embolcallar una notícia amb un enfarfegament de xerrameca, quan tenen imatges solapades amb el mateix contingut que recita el locutor? Un punt àlgid d’incoherència, el trobo retransmetent partits de futbol, on alguns professionals (ben bé “hooligans”, tant a Madrid com Barcelona) perden l’oremus o nord. Tornant al vestit, en la meva època laboral -com a empleat d’una entitat financera- vaig arribar a odiar la corbata. Quina relació podia tenir amb un bon servei al client. També em produeix una mena de rebuig -en dies de fred espaterrant- que surtin locutores (de qualsevol cadena estatal) amb vestits sense mànigues. Serà que, al seu estudi, deuen tenir posada la calefacció a 25 o 26 graus€ D’altra manera, gairebé pensaria que desentonen i estan tocant a morts. El súmmum de la incoherència és convidar ponents no catalans a un debat i matxacar-los amb el català. Fins i tot amb l’ús d’aparells de traducció simultània, quan podrien fer servir perfectament el castellà. El periodisme ha de defugir d’aquest mena de divisme. Cal actuar amb normalitat, amb una professionalitat màxima. Tot el demés són trons.
