El proppassat divendres tocava pràctica d’arxius a la Casa de l’Ardiaca, a Barcelona. Els alumnes surten sempre contents de les explicacions i de la diversa/rica documentació mostrada amb la generositat habitual per part dels tècnics de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Aquesta fou una jornada un xic especial. Potser ho són totes. N’he perdut el compte. Sembla que quan visito l’Ardiaca del carrer de Santa Llúcia sempre hi ha alguna sorpresa, de diferent caire i intensitat històrica, que m’està esperant: en el seu dia les paraules magistrals d’en Pierre Vilar, el cop d’Estat del 23-F, les troballes inesperades al diari La Veu de Catalunya, la proclamació de la tercera república i enguany la bona nova de la digitalització i accés on-line a les “Rúbriques de Bruniquer”, transcrites i publicades en el seu moment per en Carreras Candi el 1916 (cinc volums). Allò que tant esperàvem ja és una meravellosa i apassionant realitat. El veritable nom: “Ceremonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona”. El contingut no és altre, poca broma, que la recopilació de tota mena de notícies, disposicions, lleis i privilegis de la Ciutat Comtal entre 1249 i 1714. Es tracta de la informació més gran d’una ciutat al llarg de cinc segles i posada a l’abast de tota mena de professionals i gent encuriosida. Hi trobareu des d’execucions, descripció dels progroms patits pels jueus o mesures davant plagues i epidèmies fins a les restriccions horàries dels bordells en temps de Setmana Santa. Estem davant d’una afinada radiografia de la vida quotidiana i d’un avançat sistema de consulta que permet tota mena de possibilitats. Extraordinari és el qualificatiu més ajustat.
Aquest és un veritable regal per als qui estimem la història i palesem un notori desig d’escorcollar el passat més enllà de la nostra època d’especialització/dedicació. Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (1561-1642) fou molt més que un reconegut notari en la Barcelona dels segles XVI i XVII. També fou nomenat síndic el 1603. Esdevingué un testimoni/cronista excepcional del que havia succeït i passava en una de les ciutats capdavanteres d’Europa. Gairebé catorze mil notícies ens informen de tot amb un tractament que permet situar fets, dates i capítols a partir del llenguatge actual. La seva obra fou continuada pels escrivents Joan Guiu i Jeroni Brotons fins a tancar el recorregut informatiu el 1714. Us recomano la seva consulta i podreu descobrir un munt de dades i esdeveniments més enllà de la curiositat del contingut i dels recursos lingüístics. Les periòdiques visites a l’Ardiaca són també motiu d’enyor i recordança de vells procediments en la consulta de documents: paper, microfilms€ Els alumnes resten sorpresos per la feixuga metodologia de treball d’altres temps. Les “Rúbriques de Bruniquer” són una aportació més en el camp de les noves metodologies de consulta documental. Avui dia tenim la gran possibilitat d’accés a nombrosos arxius, premsa i publicacions de forma digital. La millora és inqüestionable. Terrassa en fou pionera amb la digitalització de les actes del Consell Municipal i darrerament amb el catàleg del fons notarial. L’agraïment a tots els qui ho fan possible és immens i compartit.
