Al llarg de les darreres setmanes, hem assistit a un espectacle vergonyós pel que fa al poder judicial del país. Que capgiressin, en tan sols 24 hores, el criteri sobre qui havia de pagar les despeses dels AJD de les hipoteques frega l’histrionisme. Les coses no passen “per generació espontània”. Sempre hi ha una relació causa-efecte. Això implica necessàriament algun motiu extern de cara a l’embolat. Amb això pretenc remarcar que és absolutament normal -per tant- que la gent del carrer tingui dret a malpensar. És clar que els responsables del desgavell ja han posat -i seguiran fent-ho- pals a les rodes per amagar la més mínima escletxa de llum en el tema€ Passarà força temps abans les aigües no tornin a llera. Si algú et falla de manera tan barroera, no té dret a exigir després respecte i submissió per part dels subordinats. La confiança es guanya amb bon servei i imparcialitat. No ha estat aquest el cas. La separació o divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) hauria d’ésser un principi polític cabdal en qualsevol sistema democràtic. El propi Montesquieu ja mantenia la teoria que “tot aquell que detenta un poder es veu impel·lit a abusar-ne”. És per això que el propi poder hauria de deturar i impedir qualsevol tipus de despotisme. En el cas que ens ocupa, sembla prou evident que més d’una cosa ha grinyolat€ I de quina manera!
Un cop passat el desgavell inicial, no té cap justificació la pressa. Com pot el govern d’en Sánchez promoure una renovació de la cúpula judicial espanyola maneflejant amb el principal partit de l’oposició ? En llenguatge col·loquial, això vindria a ésser la tàctica “ell s’ho talla i ell s’ho cus”€ En l’idioma d’en Cervantes, “Juan Palomo, yo me lo guiso y yo me lo como”. A la pràctica, un berenar de duro. Si el Suprem ha patit un fort deteriorament de credibilitat, el cop final li ha etzibat el propi president espanyol inventant una nova llei. No ens venien -des que el món és món- que hi ha independència de poders? Algú m’ho pot explicar per tal que arribi a copsar-ho? I, per suposat, que no em demanin cap acte de fe. Dit d’altra manera, allò del creure per pebrots€ O en base a un suposat dogma. Què/qui impedeix que sigui el poble sobirà qui triï els màxims representants de l’equip judicial? Sense cap ni una relació, lligam o interferència de la part política.
