Avui fa dos anys del que vaig batejar com “la gran trumpada”. Parlo de l’arribada de l’impresentable Donald Trump a la presidència USA. Dit en castellà, “virolla” equival a “trompo”. En aquest sentit, doncs, és evident que el planeta va de corcoll pels despropòsits, incoherències i sortides de to d’un personatge que genera rebuig a tort i a dret. Amb l’afegit que sembla ésser que assolí el càrrec en base a un reguitzell de tripijocs ancorats en l’àmbit de la màfia russa.
Sovint, sense importar-li la crítica, menysté i humilia la pròpia esposa davant de tothom. Detall que ens el situa a l’abisme del màxim rebuig. La prepotència forma part del seu segell de presentació. Es retrata a nivell de personatge rebutjat. No entén de respecte, senyoratge, seny, compromís o qualsevol altre valor humà.
Amb l’allau de morts violentes produïdes al seu país, s’entesta a mirar cap a un altre lloc quan se li demana prohibir -ipso facto- la lliure venda d’armament. En un altre camp que pixa fora de test és en el seu recolzament fanàtic i injustificable al règim jueu. Ningú no accepta que defensi la capitalitat de Jerusalem enfront de l’opressió sistemàtica i abominable del poble palestí. Com més gresca genera, ell encara vol presumir de feina ben feta.
Arran de l’esgarrifós assassinat del periodista Jamal Kassoghi per part de les autoritats saudites, s’ha manifestat com un perfecte titella. Primer, ensenyant suposadament les dents. Més endavant, fent equilibris i volent treure importància a un fet repugnant i del tot inacceptable i abominable. Més encara quan vol justificar un fet que no té nom i passa de taca d’oli. M’importa un rave l’equilibri de forces que vol dibuixar a fi de mantenir l’aliança amb un règim fastigós que contravé l’abecedari dels drets humans… Tot plegat per tal de preservar les prebendes financeres dels “lobbies” que regnen al cinturó de Manhattan. Tant en el cas d’Aràbia com d’Israel.
Cal que afegeixi més llenya al foc? Quins pebrots! Tant de bo que, de manera urgent, els seus propis conciutadans s’adonin del que representa mantenir-lo i l’obliguin a plegar! Prou de tombarelles!