El passat pont de Tots Sants, hem tornat a patir llargues cues i col·lapses a l’Eix del Llobregat (C-16 ), antiga 1411, i des de fa anys E-9. Un eix europeu que se suposa que ha de poder unir territoris importants de la UE, en unes condicions raonables de seguretat i mobilitat. Doncs bé, estem molt lluny de complir aquests paràmetres, i el que més indigna és l’incompliment reiterat de les promeses fetes pel govern català. M’explico.
Aquest eix de comunicacions representa el paradigma de la mala gestió, i la intromissió d’alguns membres destacats de la “societat civil catalana” en les decisions de govern. Quan es té una part important de l’alta burgesia, en xalets de segona residència a la Cerdanya, es comprenen les presses per fer el túnel del Cadí, venut com una gran obra d’intercomunicació per resoldre la situació de cul-de-sac del Berguedà, i unir-lo amb la Cerdanya, i d’aquí cap a França.
Començar la casa per la teulada no sol ser mai recomanable, però així es va fer en aquest cas, i el túnel va ser abans que la carretera C-1411, que es va començar a millorar poc després. Tram a tram, amb només dos carrils, quan tothom tenia clar que un eix europeu no pot tenir aquesta amplada, sinó donar servei d’autovia. Malgrat les crítiques, els esforços, els debats en el Parlament, l’obra es va fer amb una lentitud i una escassetat de mires increïble.
Per a alguns, la carretera ja els anava bé, en funció dels horaris de pujada i baixada, però la realitat és que, abans de finalitzar la millora, ja estava col·lapsada, amb una IMD ( intensitat mitjana diària) de més de 12.000 vehicles/dia, que és quan una via necessita ser ampliada. Amb excuses diverses, van anar passant els anys, fins a arribar a la conclusió que o es desdoblava o quedava col·lapsada, tots els caps de setmana de l’any i no només en temps de neu o bolets, com algun conseller, poc informat, afirmava.
De nou, improvisació rere improvisació, es va anar convertint la carretera en autovia, fins a Berga. D’aquí fins al túnel, continua sent de dos carrils, amb una IMD que tot sovint supera els 20.000 vehicles, com el darrer cap de setmana llarg, o en moltes altres ocasions de l’any.
Arribats en aquest punt, comencem a rebre promeses, compromisos i garanties del govern de la Generalitat que el desdoblament serà assumit, a curt termini. Parlo de 15 anys enrere, i com a mostra que la promesa és ferma s’encarrega un avantprojecte… Aquest és el recurs habitual i “de manual” del govern, des de sempre. És la solució per fer callar les queixes i reivindicacions, de manera que hem llençat milions i milions d’euros en avantprojectes, memòries-valorades o projectes inicials, que dormen en multitud de calaixos, del departament corresponent.
Tornant al tema. Efectivament es va fer un avantprojecte. Canviat el conseller, se’n va fer un altre, de menys car. Canviat el conseller, se n’encarrega un altre, aquesta vegada amb la novetat que, en comptes d’autovia de quatre carrils, s’importa el sistema New Jersey, mitjançant el qual hi haurà el tram Berga-Bagà (túnel del Cadí), amb tres carrils, reversibles, com si fos una cremallera. Quan pugin molts vehicles, tindran dos carrils de pujada i, quan baixin, un d’ells es convertirà de baixada. Aquest sistema consisteix a convertir la mitjana en mòbil, i anar-la canviant de lloc, en funció de les necessitats del tràfic, amb una rapidesa raonable.
Bé, el nou conseller (en portem ja tretze des del 1980) ha promès iniciar l’exposició pública d’ aquest nou projecte dintre de poc temps. Després ja vindrà l’adjudicació i l’execució… He de dir que no tenim cap confiança a veure les obres en els propers anys. I és que, en comptes de ser clars i crus, en la disponibilitat econòmica, es prefereix contemporitzar i passar el temps, en promeses al vent. I francament estem cansats d’aquesta tàctica, patida i viscuda en aquesta gran infraestructura i en moltes altres, en situació similar. Un govern no ha de prometre, si no pot complir. Aquí, sempre es promet, independentment que se sàpiga la impossibilitat de complir. Així anem.
