Amb el pas dels anys, em vaig coneixent més a mi mateix. Alhora, essent una persona molt extravertida, m’encanta petar la xerrada amb persones del meu entorn. En qualsevol cas, he arribat a concloure que generalment existeix un greu problema comunicatiu. No és altre que estar acostumats a no escoltar per entendre, sinó més aviat per contestar/rebatre. Sembla una bajanada, però no ho és.
Pressuposo, per tant, que un gran obstacle per a això cal adjudicar-lo a la prepotència personal. Per contra, entenc que la humilitat hauria d’esdevenir condició sine qua non per al diàleg. Caldria lluitar per tal de superar-lo, sobretot de cara a desenvolupar els propis carismes i ampliar capacitats intel·lectuals. Creure que som en possessió de la veritat equival a empetitir-se, aïllar-se i a no créixer qualitativament.
Escoltar és una forma d’estimar i saber respectar l’interlocutor. Parlar per parlar, parlar per no callar equival a fer el xerrameca, com si fóssim en un mercadal. Aquesta asseveració es pot traslladar a l’àmbit polític. El desencontre total entre La Moncloa i el Palau de la Generalitat s’ha anat agreujant al llarg dels darrers vuit anys€ Els prejudicis no fan res més que obrir noves fissures entre les persones. Èticament s’ha d’ésser seriós, responsable, constant, transparent i obert al compromís. Sempre que perdem de vista aquest conjunt d’eixos, ens estem autoenganyant i caiem en l’egoisme. Llavors, arribar a la meta d’una entesa esdevé tasca més que impossible.
És elemental educar la incontinència verbal i aprendre a escoltar. Saber practicar el silenci. No essent així, trepitgem el contrari. I, en aquesta contesa, no hi ha cap àrbitre que ens pugui treure targeta (groga o vermella). Un mateix ha de defugir la tàctica de dur la veu cantant. Sobretot com a mostra de respecte. Facilitant el temps necessari per expressar-se. Heus ací una mostra de bona educació. Escoltar ens ajuda a créixer. És absurd pretendre canviar allò que no es pot. Però, per contra, és insensat no fer per canviar el que sí que es pot. No s’hi val a voler defensar-se tot emprant expressions com “a la meva edat, ja no puc capgirar aquest costum”. Amb esforç, es pot assolir tot tipus de reptes. Només cal clavar colzes, allunyar-se de prejudicis i tenir voluntat real d’assolir la fita. Peti qui peti!
