Potser és la meva percepció més antiga, madura i envellida del món que ens envolta però cada dia que passa tinc la sensació que tot allò que esdevé al voltant nostre és extraordinàriament més incoherent, absurd, inconnex, gratuït i arbitrari. Trobo que l’aplicació del que tota la vida hem anomenat el sentit comú va perdent pistonada i els referents que des de sempre han servit com a traces de comportament es van diluint en la mal entesa diversitat. Em considero una persona diversa en l’acceptació dels canvis que l’avenç antropològic, social, tecnològic, econòmic i cultural aporten a la nostra societat. Crec que els canvis són, a més de positius, necessaris per garantir un moviment sanejador en qualsevol de les estructures i procediments que regulen el nostre món. Em considero una persona inquieta, curiosa i amatent a qualsevol element que suposi una obertura de mires dins del nostre fer quotidià.
Però malgrat això crec que hi ha algunes coses que han de continuar sent consolidades des del valor comú dels homes i les dones. Crec que els joves han de cedir els seus seients quan s’apropen els avis, crec que els pares han de ser pares i no amics dels seus fills, crec que hem d’esforçar-nos en la responsabilitat de la feina, sent puntuals i eficaços. Crec que hem de respectar les opinions contràries a les nostres mantenint un to de cordialitat i educació. Crec que els mestres han de tornar a tenir la raó quan fan un comentari no gaire positiu dels fills als seus pares. Crec que hem de tornar a valorar tot allò que el moment del segle XXI ens atorga, ens queixem sempre de com estem de malament i no recordem com es vivia en el segle XVIII sense aigua corrent ni electricitat. Crec en definitiva en moltes coses que s’han anat perdent pel camí en nom de la modernitat, la prosperitat i l’evolució.
L’avenç no vol dir llibertinatge, l’avenç necessàriament ha d’anar basculant trobant l’adaptació coherent de les coses sense deslligar-se del respecte, l’educació i la convivència. No tot s’hi val en el funcionament comú de les persones. És necessari el marc normatiu escrit o no però sí instaurat en l’esquema mental i emocional de la gent, gravat a ferro roent allò que ens ha d’identificar com a espècie capaç de viure col·lectivament.
Ara tothom vol ser enrotllat, "guai", top i semblar-se a models i referents que es mostren com una millora de l’espècie per la seva manera de vestir, de parlar, de viure. Doncs no. Crec en la gent que, malgrat les modes, les influències, les tendències, defensa la seva autenticitat per molt retrògrada i antiquada que pugui semblar. Bravo per la gent que tira la seva vida endavant sense mòbil – jo ara mateix no podria-, però valoro i admiro aquesta solidesa en el creure autònom, amb identitat i fortalesa.
No sé si cal que expliqui per què aquest article es titula com es titula, crec que després d’haver-lo llegit la cosa queda prou clara però tampoc em preocupa gaire. Que cadascú interpreti com vulgui les meves intencions a l’hora de posar l’enunciat, només demano que abans de fer-ho reflexioneu sobre quines són les idees, els valors i les creences que hi ha al seu darrera, només demano que sigueu persones capaces de respectar la meva llibertat sense perdre la vostra i valoreu que el sentit de grup l’aconseguirem sempre i quan siguem generosos fent aquest exercici davant de qualsevol circumstància que ens puguem trobar en la nostra vida, generosos en el fet de poder adaptar-nos afablement al pensar col·lectiu, apostant per una individualitat compromesa amb el bé comú, amb la coherència que necessi-tem per poder desenvolupar-nos profundament.
Vull acabar l’article d’aquesta setmana d’una manera coherent i educada, gràcies per haver-me llegit.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
