Les persones amb limitacions en el funcionament intel·lectual, malalties mentals o paràlisi cerebral presenten molts cops discapacitats que els dificulten el desenvolupament de tasques quotidianes. Des de Prodis treballen per la millora del seu entorn, la seva assistència i la seva promoció integral.
Prodis es dedica a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral. Aquests són conceptes bastant extesos i coneguts a la nostra societat però de vegades cal recordar el significat de cada un.
Segons s’explica a la pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, si es pren com a referència la definició clàssica de discapacitat, totes les persones en algun moment de la vida presentaran algun tipus de discapacitat, relacionada amb restriccions o absències de capacitat per desenvolupar tasques quotidianes. Quan aquesta restricció o absència té caràcter persistent, ens trobem davant de persones susceptibles de valoració de discapacitat.
Discapacitat intel·lectual
Dins dels diversos tipus de discapacitat, hi ha la discapacitat intel·lectual, que és aquella “derivada de limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i en habilitats practiques”. Com expliquen des de la Generalitat, aquesta discapacitat es caracteritza per “un funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que coexisteix amb limitacions en dues o més de les següents àrees d’habilitats d’adaptació: comunicació, cura pròpia, vida a la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autogestió, salut i seguretat, continguts escolars funcionals, oci i treball”.
L’any 2017, a Catalunya hi havia 57.647 persones amb una discapacitat intel·lectual reconeguda, 7.449 de les quals al Vallès Occidental.
Trastorns mentals
D’altra banda, les persones amb trastorns mentals greus poden presentar necessitats diverses vinculades a la seva problemàtica psiquiàtrica i psicosocial. Moltes d’elles presenten discapacitats o limitacions en el seu funcionament psicològic i social autònom, tenen més risc de patir situacions de desigualtat social i són especialment vulnerables a les situacions d’estrès.
Els trastorns mentals greus, a més, generen una important càrrega familiar. La dedicació a la cura d’una persona amb trastorn mental pot comportar restriccions substancials en la vida social de la persona cuidadora, que s’afegeixen a la preocupació, la pèrdua d’oportunitats laborals i l’afectació de la salut mental.
La discapcitat derivada de trastorns mentals es basa en l’afectació, derivada dels símptomes o signes que constitueixen el diagnòstic: alteracions emocionals, cognitives i/o del comportament i que afecten el processos psicològics bàsics, que dificulten l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social i crea alguna forma de malestar subjectiu.
L’any passat, a Catalunya hi havia 110.333 persones amb discapacitat per malaltia mental. D’aquestes, 12.647 vivien a la nostra comarca.
Paràlisi cerebral
Altrament, la paràlisi cerebral “és un trastorn clínic, seqüela d’una alteració no progressiva del cervell en període de desenvolupament i caracteritzat per trastorns motors (to, postura i moviment) i freqüents signes associats (sensorials, mentals, ortopèdics, i/o epilèptics) que es tradueix en algun grau de discapacitat (limitació en l’activitat i possible restricció en la participació) per la qual cosa es necessitarà una atenció rehabilitadora integral”, expliquen des de la Fundació Aspace Catalunya.
La paràlisi cerebral, juntament amb la discapacitat intel·lectual i els trastorns mentals, precisen en la seva atenció d’una bona planificació assistencial des del primer moment.
A Prodis treballen amb i per a les persones que pateixen aquestes discapacitats, facilitant la millora del seu entorn i aportant una qualitat universal com a bé comú de la societat.
