Hi ha un munt de gent que passa de temàtiques religioses. Moltes d’aquestes persones, però, no coneixen el significat del mot "Halloween". Ve de contreure l’expressió britànica "All Hallows’Eve" (vigília de Tots Sants). Pel que fa a mi, passo de modes anglòfiles i m’estimo més ésser fidel a una doble tradició: la cristiana i la dels panellets i les castanyes… Amb una mica de vi dolç, és clar!
L’origen cal cercar-lo en la commemoració simbiòtica del Samhain (la festa d’origen celta més important del període pagà europeu) i Tots Sants. D’aquests darrers, n’hi ha tants que l’Església va decidir "concentrar" -en una sola diada- el record de tots aquells als quals no s’ha adjudicat un jorn concret.
Personalment, em decanto pel sentit de recolliment en la vessant religiosa. Alhora, em sobra la parafernàlia importada d’un país tan incongruent com EUA. Em sobren disfresses, carbasses, fogueres, contes de por, films de terror i cases encantades. M’estimo més recórrer al nostre costumari per tibar d’adagis ben significatius: "De Tots Sants a sant Martí, sembra si vols collir / De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar / Per Tots Sants, abrics i guants (o castanyes i mocadors grans) / Per Tots Sants, les olives fan mig oli".
Alhora, com a creient, voldria recordar una citació de sant Pau, en la seva primera carta als tessalonicencs. Quan diu que "la voluntat de Déu és la nostra santificació", entenc que ens marca un repte cabdal. Al cap i a la fi, ésser sant només consisteix a ésser bona persona. A pensar en el proïsme, ésser solidari, saber compartir, mostrar-se empàtic i lluitar per un món més just i millor per a tothom.
En veure, tanmateix, l’individualisme social i dormilega de molta gent, sento un gran desencís. Per això, cal insistir en l’aprofundiment del concepte "persona" a tots nivells. Ja des de l’àmbit escolar.
No hi ha dret a conrear la teoria d’allò que jo anomeno "l’hortet particular". Em refereixo a aquells que tan sols creuen en el seu egocentrisme. Mai no mouen un sol fil en favor d’un altre. Quina llàsti- ma!
Per contra, el dia que obren el seu cor al sentit social de compartir, arriben a copsar -en plenitud- què és ésser feliç.
