Aquest estiu, Oncolliga va renovar el seu patronat i va iniciar una nova etapa amb nous objectius. En parlem amb Joaquim Gil, vicepresident del patronat i president de la junta de recursos de Terrassa i el Vallès Occidental.
Vostè fa temps que forma part d’Oncolliga. Des del 2014 era president de la junta directiva. Ara, però, l’entitat obre una nova etapa en què ja no hi haurà una junta directiva?
Amb l’elecció del nou president del patronat s’ha engegat una reestructuració en la qual el patronat passarà a implicar-se en la gestió del dia a dia, ocupant-se de les funcions que fins ara corresponien a la junta directiva. Cada patró formarà part, com a mínim, d’una de les cinc comissions (econòmica i de recursos, del territori, del voluntariat, assistencial i científica). Personalment, no crec que suposi gaire canvi per a mi. És cert que deixaré de portar la part econòmica, de divulgació i difusió que portava fins ara però m’integraré a les comissions de territori i voluntariat, que són comissions dedicades a coses que ja he anat fent.
Quins són els propòsits d’Oncolliga en aquesta nova etapa?
La nostra prioritat i raó de ser és l’atenció a les persones, pacients i famílies, que veuen canviar la seva vida quotidiana degut al càncer. La proximitat a les persones, a la malaltia i al patiment ens exigeix una resposta tant professional com ètica. És per això que sota la direcció de l’equip mèdic que integra el Comitè Científic difonem i promovem hàbits saludables que ajuden a tractar el càncer i a afrontar les seves conseqüències, a més de fer una tasca de difusió i prevenció. En definitiva, volem ser una comunitat on pacients, professionals, col·laboradors i voluntaris rebem i donem. I així formar part d’un cercle que s’enriqueix humanament contribuint a fer entre tots un país més humà i solidari. És per això que el respecte, l’escolta, la confidencialitat, la intimitat, l’agilitat, la flexibilitat, la confiança i el compromís són alguns dels valors que emmarquen la tasca de la fundació. En aquesta nova etapa, el patronat pretén enfortir més encara aquesta trajectòria i ampliar la seva presència al territori, sent els principals objectius la sostenibilitat econòmica, la millora de l’estructura de gestió, la comunicació i l’assistència.
Quin diria que és el tret diferencial d’Oncolliga?
Oferim una atenció integral als malalts de càncer però també als seus familiars. Quan a algú li diagnostiquen un càncer, això cau com una llosa a l’entorn familiar. El càncer afecta el malalt físicament però també psicològicament, laboralment, sexualment i familiarment. Nosaltres, en paral·lel a la feina que es fa des de l’administració pública, ajudem al malalt i als seus familiars en les seves inquietuds i necessitats més immediates. L’administració no pot donar una resposta tan ràpida i àgil com la nostra i els malalts no poden esperar. A més, tota la feina que fan els nostres voluntaris de forma altruista i desinteressada és molt difícil que es pugui fer des de l’administració.
Ha canviat gaire el perfil dels seus usuaris al llarg dels 15 anys de vida d’Oncolliga?
El que fem com a Oncolliga des de fa 15 anys, abans ho fèiem des de l’Asociación Española Contra el Cáncer. Potser fa 25 anys, la majoria d’usuaris eren de mitjana edat en amunt però ara amb tot el tema de la divulgació i la prevenció, potser hi ha gent més jove. El volum de persones que atenem també ha anat augmentant pels mateixos motius. El càncer és més visible i Oncolliga també. Cada cop hi ha més gent que ens coneix i en conseqüència cada cop hi ha més gent que sol·licita els nostres serveis. Jo no crec que ara hi hagi més casos de càncer sinó que ara es fa més difusió, més prevenció, s’ha promogut més la detecció precoç i això ha fet augmentar el nombre de diagnòstics.
En paral·lel a l’augment d’usuaris, han anat ampliant la seva presència al territori però em comenta que encara volen estar-hi més presents.
Sí. Hem anat obrint noves delegacions per estar més a prop dels usuaris. No podem estar a tot arreu però la intenció és anar augmentant la nostra presència al territori. Potser en un futur pròxim obrim noves delegacions, tot depèn de les necessitats dels usuaris i de si surten voluntaris que puguin crear una junta de divulgació i recursos a aquella zona. Nosaltres som una entitat sense ànim de lucre que ofereix serveis de forma gratuïta i si atenem a més gent, hem de captar més recursos. Tenim molts voluntaris però també hi ha treballadors en plantilla que han de cobrar. Una part molt important dels nostres ingressos prové de l’Obra Social “la Caixa” i d’administracions públiques però també hi ha una part molt important que correspon a donacions i fons que es recapten en actes i jornades solidàries. Oncolliga és una entitat viable i sostenible gràcies al suport de l’administració, d’empreses, altres entitats i la societat civil.
Aquest suport és suficient?
Ens aniria molt bé que l’administració publica ens facilités més mitjans i que hi hagués més estabilitat en les subvencions perquè la nostra feina és continua, creixem any rere any i encara que la Fundació Oncolliga tingui unes fonts de finançament força diversificades, el retard en les subvencions i les incerteses que hi ha en alguns moments fan que se’ns compliqui la gestió. A més, pensem que un servei com el d’atenció a domicili hauria d’estar subcontractat en comptes de subvencionat. D’altra banda, també ens calen més voluntaris joves per a les juntes de recursos; tenim una mitjana força elevada.
