De fet no fa gaire temps que ens coneixem però sempre explico que el cent per cent de les coses de la nostra vida tenen a veure amb les emocions. Les relacions i sinergies entre persones també. En Blai és d’aquella gent que ha descobert el parany que la vida ens planteja a cada pas que donem. Cada dia que passa ens plantegem la nostra existència com una lluita per arribar a tot arreu, ser curosos amb la feina, devots amb la família, responsables amb la logística domèstica i coherents amb el capítol que el món ens encomana cada dia. En Blai respon en aquest patró de treballador eficient, pare de família entregat i amb una imatge de fermesa i entrega fora de qualsevol dubte. Però en Blai sent i pensa i en el seu interior més profund s’adona que la vida s’ha de viure des de la inevitable congruïtat, conformitat, idoneïtat, adequació, conveniència, lògica, concordança, propietat i escaiença però també sap que el rellotge avança sense pietat per tal de poder aproximar-se a la bonaventura del viure, del gaudi, de la llibertat en la tria i de ser esclau de les seves passions i no de les seves obligacions.
En Blai no necessita una gran casa per ser feliç, l’adequada per conviure amb la seva família, ni un gran cotxe que el faci ser un fatxenda sense requerir-ho. En Blai orienta les seves actuacions vers les vivències, vol sentir que el seu recorregut vital no s’impregna de riquesa i si d’ escenes viscudes. Vol estimar i sentir-se estimat, tant, que això marca el rumb de la seva vida. En Blai esmorza suau, amb un cafè i mig croissant pot arrencar el dia però la seva energia no la treu de l’alimentació (jo acostumo a esmorzar un entrepà amb un gotet de vi) la seva capacitat de ser empàtic i bon jan neix de les seves ganes de ser optimista, agradable, senzill i humil, és a dir una gran persona. Parla tranquil, acaronant les paraules i escolta polidament fins el punt de fer-te sentir estimat només per la mirada que t’observa i la delicadesa de la seva expressió.
Vull més Blais a la meva vida. Estic fart de donar el bon dia sense resposta, de preguntar com va tot i sempre escoltar renecs o lamentacions o les dues coses juntes, no suporto a la gent que s’aixeca de mala llet només posar el peu al terra, aquells que transiten amb les celles arrufades tot el dia i que no saben acceptar les coses bones que el dia ens atorga, intentant sortejar i conviure amb les dolentes. Vull gent que davant d’una espurna de sol no vegi els núvols i que ofereixi la mà com a símbol de -"vull estar a prop i mostrar-te el meu afecte"-.
Tos tenim situacions nocives en el nostre camí, tots anem trampejant el fet de viure però podem mostrar-nos davant aquesta confrontació amb l’espai i el temps com resignats i apagats i deixar-nos portar pels esdeveniments perversos o plantar cara a tot allò que no ens agrada i ens desnivella l’estat anímic. Podem aturar-nos i paralitzar-nos o seguir caminant, en la virtut individual rau la resposta.
En Blai ja ha pres la seva decisió, li encanta la seva vida, el seu cotxe, la seva família i la seva feina, els seus amics i tot allò que l’envolta i que deixo d’escriure tot i saber que materialment hi ha coses millors en Blai ha entès des de ja fa molts dies que la felicitat no passa per les conseqüències del tenir sinó per la màgia del sentir i ell sent que té el tresor més preuat, estima i és estimat.
Gràcies Blai per ser com ets, no canviïs mai i estigues sempre a prop meu.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
