Les noves tecnologies han enterrat els calendaris. Dic això perquè sóc una mica de la “reina vella”. Em resisteixo a perdre l’encís d’una tradició tan remota. M’agradava passar full -cada dia- al calendari de sobretaula. Ací, recordo nostàlgicament els de Murphy. La seva llei és un enunciat que vol trobar l’entrellat a fets esdevinguts arreu. S’arrela en la dita que “si ha de passar quelcom dolent, passarà”. Malgrat amagar-s’hi una actitud negativa, ens ha d’ajudar a ésser molt més previsors.
Aquesta teoria fou prescrita per un tal Edward Murphy, que treballava a la força aèria dels EUA (l’any 1949). Provava coets damunt de raïls. Primer, amb ninots de format humà. Més enllà, amb un ximpanzé o amb el capità John Paul Stapp. D’acord al que diu el seu fill Robert, l’axioma inicial es basava en això: “Si hi ha més d’una manera de fer una tasca i una acaba malament, algú anirà per aquesta via”…
Per això, en establir un repte, cal no fer-ho a la babalà. Un mínim de previsió per la incertesa és necessari, minimitzant riscos. Ací, la Llei de Murphy expressa possibles calamitats en l’ordre universal.
Mirant-ho des d’una perspectiva d’humor, hi ha enunciats genials:
€ Canviant de cua, la que acabes deixant avançarà més ràpidament.
€ Si vols caminar, el bus passa quan ets entre les dues parades.
€ No hi ha res tan dolent que no pugui empitjorar.
€ La velocitat del vent creix proporcional al preu del pentinat.
€ Els mals de queixal solen començar els dissabtes, al vespre.
€ Els amics van i vénen, però els enemics s’acumulen.
€ Faci-li algun favor a algú€ i n’hi haurà de fer molts més.
€ L’assegurança ho cobreix tot, menys allò que passa.
€ Qui no ve a la reunió és qui treballa, tot just, en el problema.
€ Del document important, mai no en tens còpia de seguretat.
De supòsits, n’hi ha un munt. Cal viure amb tarannà positiu. No ens hem d’enfadar per tot, reaccionant malament. La vida és una barca. Uns dies, el vent bufa de cara. D’altres, no tant. Llavors la faula de Calderó ens recorda que “mirant enrere, sempre n’hi ha un de pitjor”.
