El càncer és un conjunt de malalties que en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat, una invasió de teixits adjacents i de vegades metàstasi. Tot i que es desconeix exactament perquè una persona desenvolupa càncer i una altra no, hi ha certs factors de risc.
Segons s’explica a la pàgina web de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC), El càncer és un conjunt de malalties que es caracteritzen pel creixement i disseminació anòmala de cèl·lules com a conseqüència de l’acumulació de l’ADN de múltiples lesions genètiques.
Com es pot llegir a cancer.gencat.cat, normalment les cèl·lules creixen i es divideixen per formar noves cèl·lules que el cos necessita. Quan envelleixen i moren són reemplaçades per les noves. A vegades aquest cicle es pot alterar: les cèl·lules no moren quan ho haurien de fer i alhora en van creant de noves, de manera que el cos disposa d’un excés de cèl·lules que no necessita. Aquestes cèl·lules poden formar una massa o un teixit que es denomina tumor.
Dos tipus de tumors
Aquests poden ser benignes o malignes. Els primers no són càncer. Les seves cèl·lules no envaeixen altres parts del cos, generalment es poden treure i no solen tornar a aparèixer. En canvi, els malignes sí que són càncer. Les cèl·lules d’aquests tumors poden envair teixits propers o bé disseminar-se per altres parts del cos, fent metàstasi.
Sota el nom del càncer s’engloben més de cent tipus diferents de càncer. Les principals categories són les següents: carcinoma, sarcoma, leucèmia, limfoma i mieloma, i sistema nerviós central.
El carcinoma és el càncer que s’inicia a la pell o als teixits que envolten els òrgans interns. El sarcoma és el que comença en els ossos, els cartílags, el greix, els músculs, els vasos sanguinis o en altres teixits connectius o de suport. La leucèmia s’inicia en el teixit formador de les cèl·lules sanguínies, com és la medul·la òssia, on es generen cèl·lules anormals que entren a la sang.
Per la seva banda, el limfoma i el mieloma s’inicien en les cèl·lules del sistema immunitari (de les defenses). El del sistema nerviós central comença en els teixits del cervell i la medul·la espinal.
Generalment el càncer rep el nom del lloc on comença, com ara càncer de mama si comença a la mama. En el cas que, per exemple, es produís metàstasi als ossos, el nou tumor tindria el mateix tipus de cèl·lules que el tumor on s’hagués iniciat (tumor primari). Per tant no s’anomenaria càncer d’ossos, sinó càncer de mama amb metàstasi òssia.
Factors de risc
S’estima que entre 5 i 7 casos de càncer cada 10 estan relacionats amb certs factors de risc vinculats a l’estil de vida.
Actualment es desconeix exactament per què una persona desenvolupa càncer i una altra no, però la recerca científica mostra que alguns factors de risc incrementen les possibilitats de desenvolupar càncer. Els més rellevants són l’envelliment, l’historial familiar, el tabac, l’alcohol, l’exposició solar, una dieta inadequada, baixa activitat física i sobreprès, virus i bacteris, la teràpia hormonal, l’exposició a productes químics i altres substàncies, i les radiacions ionitzants
Hi ha alguns factors de risc que es poden controlar, com el tabaquisme, l’activitat física, i d’altres que no es poden controlar, com l’edat i els aspectes hereditaris.
Tractament
Les principals teràpies que es fan servir en el tractament del càncer són la cirurgia, la quimioteràpia i altres medicaments amb indicació anticancerígena, i la radioteràpia.
La tria entre diferents tractaments i la seqüència en què es poden aplicar depenen de diversos factors, com ara el tipus i la localització del tumor, l’extensió de la malaltia en el moment del diagnòstic, les característiques individuals de la persona en relació amb la salut, i les indicacions terapèutiques basades en la millor evidència científica disponible.
L’elecció del tractament requereix una valoració individual de cada cas; un procés duen a terme de manera coordinada diferents especialistes experts en la malaltia per plantejar les opcions terapèutiques més adients i decidir-ho conjuntament amb la persona malalta. En alguns casos només s’aplica una teràpia; en altres, la combinació de vàries.
