Fa tot just cinc dies que hem festejat la Verge del Roser. Avui, torna a ésser festa grossa per als catòlics: el Pilar. Llàstima que, per diferents motius de caire polític, alguns “interessats” s’han dedicat al llarg del temps a posar-hi més pa que formatge. Ho dic en el sentit que em sobra tota la parafernàlia de l’anomenat “dia de la raça”, el de la “hispanitat”, el de les “forces armades” i qualsevol altra cantarella més folklòrica que no pas altra cosa. Òbviament, em quedo amb la festa de la “pàtria manya”: els “baturricos” de l’Aragó€ Molts dels quals han ajudat a aixecar econòmicament la nostra ciutat i el nostre país amb el seu esperit pencaire per naturalesa. No tinc pas res a celebrar de cap ni un d’aquests altres rerafons. Sobretot quan m’hi pretenen barrejar la política, l’armament i la connotació imperial.
Admiro l’esperit pencaire d’aquest poble, la tossudesa, el profund sentit de pertinença que palesen i el goig que sempre transmeten. Ja ho diu la lletra d’una de les seves “jotas” més emblemàtiques: “Por eso cantamos los de Aragón, cuando enamorados, al dulce sol y en la lid sabemos, quiere decir que vencer debemos o bien morir”.
Tant de bo que siguem capaços de separar el gra de la palla! Així, celebrarem aquesta festa tan entranyable. Ho farem imbuint-nos dels ensenyaments que ens proposa… Que no són altres que viure en un món de pau, joia, serenor, solidaritat i amor entre tots els pobles.
Tan sols d’ací a deu dies, farà quaranta-cinc anys de la mort del gran Pau Casals. Un parell de jorns més enllà, se n’acompliran quaranta set de la seva proclama catalanista davant l’Assemblea General de l’ONU. Cal allunyar-se de propostes rebuscades i recargolades als volts de la data del 12 d’octubre. Hem de sumar esforços per lluitar, amb fermesa, en la construcció d’un món millor. Més solidari. La classe política del país pixa -massa sovint- fora de test. S’entesta a plantejar-nos falses il·lusions, en clau egocèntrica. Va essent hora d’engegar-los a fer punyetes. Cansen. Fora barrines! Aquesta diada ens ho apama. Amb l’esperit dels aragonesos.
