Pompeu Fabra va néixer el 1868 en un moment històric en què la Renaixença comença a prendre força entre la societat catalana. Això va fer que de ben petit, tant a casa seva com a l’escola, rebés de forma directa la influència d’un moviment que tenia com a principal objectiu el redreçament cultural català en tots els seus aspectes.
Fabra és universalment conegut per la se-va tasca lingüística, però la seva vessant tècnica no ho és tant. I, per això, els enginyers volem reivindicar-la. El Fabra enginyer industrial químic té una incidència directa en l’ordenació de la llengua catalana:
Ho explicava Josep Pla a l'”homenot” que va dedicar a Pompeu Fabra: “Potser la claredat que tenia Fabra d’exposició i de presentació de les seves idees provenia de la seva formació positivament científica”. No hi ha dubte que la seva metodologia analítica -hàbits adquirits de la matemàtica i l’enginyeria-, el seu rigor en el tractament o la forma d’analitzar els temes s’assemblen molt a la manera en què els enginyers executem els nostres projectes. Així, trobem que Pompeu Fabra va aplicar a la llengua catalana l’estudi dels antecedents, la contextualització, el sentit comú i el sentit pràctic que li són propis a la metodologia dels enginyers.
És fàcil constatar en la seva obra la presència de cada un d’aquests elements. Primer, Fabra determina que vol resoldre un “problema”, que defineix com “construir el català modern tal com hauria sortit del català medieval si aquest hagués estat normalment i lliurement cultivat pels seus parlants sense pressions ni interferències socials i polítiques”.
Pel que fa als antecedents i context, Fabra constata que el català medieval -i posa com a exemple el de la Cancelleria Reial del segle XIV- és una llengua “ben construïda, homogènia, amb solucions per a tot”, però que no s’ha pogut autotransformar en paral·lel amb l’evolució de la societat. Quan Fabra hi reflexiona per primer cop -als anys 1883-84- la llengua és encara viva per l’activitat dels parlants però de manera molt precària, irregular i sovint caòtica. I, a més, només de forma oral, amb l’escriptura pràcticament absent, després de més d’un segle de prohibicions d’ensenyament del català.
Pompeu Fabra va depurar i codificar el català, va exposar-ne els resultats i propostes i, finalment, va culminar el projecte resolent la incògnita de forma satisfactòria. La magna obra de l’ordenació de la llengua catalana va ser, sens dubte, el gran projecte d’enginyeria de Fabra, que va ser un enginyer decidit a resoldre un problema lingüístic fent servir les eines que l’enginyeria li havia posat a l’abast.
No va dissenyar màquines ni va construir línies de ferrocarril, però ens va llegar la gramàtica de la nostra llengua. Nosaltres, els enginyers, hereus també de la seva obra lingüísticotècnica, seguirem el seu mestratge. Va dir Pompeu Fabra el 1947 que cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança, i inspirats per la seva aportació seguirem treballant perquè el nostre país pugui avançar, ja sigui amb revolucions tècniques o bé lingüístiques.
* L’autor és president de la delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
