Tot i conèixer que les antigues formacions bèl·liques a l’antiga Grècia es prenien temps de reflexió en retirada per tornar a formular la millor estratègia per l’atac, aquest article va dedicat a totes aquelles persones valentes, lluitadores, que tiren endavant la seva vida sense mirar pel retrovisor.
El món en que vivim s’ha tornat, malauradament, massa competitiu. Les regles del joc, del joc de la vida, ens empenyen a ser més individualistes, més distants, desconfiats i de vegades fins i tot punyents i maquiavèl·lics. S’imposa el primer nosaltres i després nosaltres i la component solidària i associativa de l’espècie va diluint-se en un registre que opta per salvar la nostra pell independentment de les conseqüències que això pot generar al nostre voltant. Tot plegat ha comportat una manera de fer que es troba surfejant entre allò èticament correcte i allò necessari per assolir els objectius. No importa si trepitgem una mica a algú si al final traiem un profit. Diríem que les coses són tan complicades que s’accepta com a part de la partida fer una mica de trampes per tal de sortir-nos-hi.
No puc estar d’acord amb aquesta part interessada i tèrbola que la vida ens atorga, en forma d’obligació, per poder tirar endavant les nostres dèries però haig de reconèixer que necessitem d’un caràcter fort, resilient, descarat i agosarat per poder caminar amb la fortalesa adient per afrontar les vicissituds del quefer diari. Admiro les persones que des d’una posició d’optimisme, gosadia, atreviment, audàcia, intrepidesa, coratge, gallardia, ardidesa, valor, animositat i esforç fan de la seva trajectòria vital una lliçó diària de lluita i admiració. Tots tenim els nostres problemes i tribulacions, ningú se n’escapa, i saber-les sortejar amb peu ferm i decidit ens garanteix dignitat i en molts dels casos èxit interior. Aquells que decideixen tibar del renec, la queixa, l’excusa o la por tenen molt números per acabar sent paralitzats pel pes de les circumstàncies. Sempre hem de fer acció cap endavant i mai enrere, enrere ni per agafar impuls.
A més allunyem del nostre voltant aquelles persones que generen sinèrgies negatives, que sempre tenen una excusa o un lament a la boca. Visquem les situacions que en toca viure acompanyats de persones que volen caminar amb el cap ben alt, sense baixar-lo per motius recurrents. Siguem prudents davant d’aquella gent o d’aquelles vivències que necessiten d’un temps de dol, reflexió o encaix, no tot a la vida es pot solucionar només amb bona actitud, oferim la nostra ma a qui ens la demana per compartir sentiments que poden destrossar-nos i no ens contagiem mai dels que es pensen que si fan pena les coses se li posaran més fàcils.
Intentem ser persones clares i honestes amb nosaltres mateixos, fem costat a les nostres creences, valors i actituds tot i que siguin contràries al que pugui estar de moda. No ens convertim en servidors d’allò que tothom fa ni d’ allò que molts utilitzen a qualsevol preu. Siguem conseqüents amb la nostra personalitat, identitat i sobretot la nostra autoestima i siguem granítics amb tot el que integra la nostra idiosincràsia , fent valer aquestes competències i conviccions com les necessàries per identificar com volem passar per la vida, amb fermesa d’esperit i enteresa d’acció.
No cal que mireu enrere, aigua passada no mol molí, i tampoc us atabaleu gaire pel dia de demà perquè tot i ser incert val més aquesta incertesa que la certesa del no futur. La màgia de la incertesa és que té dues cares i moltes vegades pot caure del costat positiu tot i que us escarrasseu en sempre projectar el negatiu.
Caminen sempre amb la mirada fixada endavant, saltant i grimpant si convé, però també amb continuïtat, regularitat, perseverança, assiduïtat, tenacitat, invariabilitat, immutabilitat, fidelitat, tossuderia, persistència, insistència i aplicació, sense defallir i sense donar oportunitats a mirar enrere, sense esbudellar gota un crit de desafecció.
És així com sereu unes persones meravelloses.
Dedicat a la meva amiga Marta.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
