La Fundació Busquets col·labora amb l’administració pública en la guarda i educació d’infants i adolescents les famílies dels quals no en poden tenir cura. L’entitat disposa d’un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) amb 35 places.
La Fundació Busquets va néixer com un centre on acollir els fills de les famílies treballadores durant la jornada laboral. De fet, al llarg de tota la seva història, l’entitat ha tingut cura dels infants més vulnerables. En aquesta línia, a mitjans dels anys 80, l’organització va passar a ser un centre col·laborador de l’administració pública, amb la creació, com a tal, del CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) de la Fundació Busquets, un centre per a la guarda i educació d’infants i adolescents a qui s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució.
“Atenem infants i adolescents que no poden viure temporalment amb la seva família perquè aquesta està immersa en una problemàtica que no els permet garantir-los la cobertura de les necessitats bàsiques, educatives i de creixement”, explica Carme Serrano, directora del CRAE de la Fundació Busquets. “Aquí a la fundació, els nens poden entrar des dels 4 anys i fins als 14 tot i que si la situació familiar no s’ha resol, poden romandre al centre fins als 18 anys. La majoria són fills de famílies autòctones però també tenim algun infant estranger que ja feia temps que vivia al país. S’intenta que siguin famílies de la comarca o si més no properes al territori, ja que la intenció és que el menor no hagi de trencar amb tota la seva xarxa”, especifica.
Al CRAE de la Fundació Busquets hi treballen 25 educadors. L’atenció als menors és de 24 hores al dia, 365 dies l’any. “Tenim 25 places, que sempre estan plenes. Quan hi ha una baixa, des de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, després d’una valoració prèvia i una proposta tècnica, ens fan la proposta d’un nou nen o nena”, comenta Serrano, que detalla que els infants que atenen són menors que “inicialment presenten unes carències afectives i a nivell d’organització, és a dir, de rutines i horaris, significatives”. “Acostumem a parlar de famílies negligents, és a dir, que no cuiden bé dels seus fills, que no donen importància al que necessiten en cada una de les seves etapes. De vegades també hi ha un maltractament físic o psicològic. També poden haver-hi malalties de salut mental per part dels pares, toxicomanies… Tenim poques famílies que no s’estimin els seus fills. Se’ls estimen però el que passa és que, donada la situació que tenen, no poden cuidar-los correctament”, explica la directora.
Treballar amb la família
“Des del moment que entra un nen al centre, el que fem, juntament amb l’EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), és treballar perquè la família es recuperi i el nen pugui tornar-hi. L’estada d’un nen al centre ha de ser la més curta possible. L’acolliment residencial té prevista una durada d’entre un i dos anys però això, en la majoria de casos, no es compleix. Hi ha pocs nens i nenes que passin tota la seva infància i adolescència al CRAE però molts cops s’hi estan 4 o 5 anys. L’estada s’allarga moltes vegades perquè hi ha una cronificació de la situació de la família que dificulta que aquesta pugui superar-la i recuperar el seu fill”, informa Serrano. “Mentre això no es dona, mantenim una relació amb la família d’acord amb el que es pugui perquè el vincle afectiu no es trenqui. La família ve al centre a visitar al nen o si el procés està més avançat, el menor passa unes hores o el cap de setmana amb ells, fora del CRAE. Hi ha pares que acompanyen els fills a les activitats extraescolars, que vénen amb nosaltres a les reunions amb els tutors de l’escola, al metge, etc. El règim de visites el marca l’EAIA, en col·laboració amb nosaltres”, afegeix.
En aquells casos que es preveu que la millora de la família biològica tardarà o si es preveu incerta, per poder dotar a l’infant d’experiències positives i significatives i que tingui una alternativa familiar al centre, existeix el programa d’acollida. Així, alguns dels menors que resideixen al centre passen els caps de setmana i els dies festius amb una família d’acollida, tot i que segueixen mantenint relació amb la seva família biològica.
Quatre pisos a tall de llar
Al centre hi ha tres pisos de 9 places i un de 8. A cada un, hi ha un coordinador, dos educadors i una germana de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül que tenen cura dels nens. Les habitacions acostumen a ser de dos, amb bany propi o compartit. A cada pis hi ha un menjador, una cuina i una sala d’estar. “Intentem emular el funcionament d’una llar. Aquí esmorzen, van escola, vénen a dinar, a la tarda fan activitats extraescolars o tenen una estona de lleure, berenen, fan els deures… Algun dia pot ser que vagin a casa d’un amic o que els amics vinguin al centre. Intentem normalitzar la situació i ser integradors”, assegura Serrano, que detalla que cap dels menors coincideix a l’aula amb un altre infant que resideix al centre “perquè tots puguin tenir el seu espai i no arrosseguin situacions d’altres”.
Per a cada menor, cada any es planteja un projecte educatiu individual amb certs objectius. En relació a aquest projecte, cada sis mesos, des del CRAE passen un informe a la DGAIA informant de la situació de cada infant en tots els àmbits.
Amb l’objectiu que vagin guanyant autonomia, a partir dels 16 anys, els residents al centre cuinen per a ells i renten la seva roba. D’aquesta manera, es pretén preparar-los per a la vida fora del CRAE.
