El proper diumenge, dia 7 d’octubre, celebrem la Jornada Mundial pel Treball Digne i Decent. Recordo que sant Joan Pau II, l’any 2000, pronuncià un discurs en la celebració del Jubileu dels Treballadors, en què va fer una crida a "globalitzar la solidaritat". Més recentment, en la instrucció pastoral Església, servidora dels pobres, els bisbes recordàvem alguns principis de la doctrina social, i assenyalàvem que el treball no ha de convertir-se en una mena de càstig, al contrari, ha de ser un camí de realització de la persona i, per a això, "a més de satisfer les seves necessitats bàsiques, ha de ser un treball digne i estable. L’aposta per aquest tipus de treball és el compromís social perquè tots puguin posar les seves capacitats al servei dels altres. Un treball digne ens permet desenvolupar els propis talents, ens facilita l’encontre amb els altres i ens aporta autoestima i reconeixement social".
La centralitat de l’economia ha d’estar ocupada per les persones, no pels beneficis, i, a més, els beneficis no poden desvincular-se mai de les exigències ètiques. La política econòmica aleshores ha d’estar al servei de la persona i del treball digne i decent. En la instrucció pastoral destacàvem també una realitat que és lògica i òbvia, però que per això no resulta fàcil, tot al contrari, en la pràctica ve a ser enormement complexa i difícil: "És imprescindible la col·laboració de tots, especialment dels empresaris, sindicats i polítics, per generar aquest treball digne i estable, i contribuir d’aquesta manera al desenvolupament de les persones i de la societat. És una forma assenyalada de caritat i de justícia social". Es tracta de construir entre tots una societat que ofereixi treball a tothom, que reparteixi el treball i el benefici, que propiciï la realització de projectes personals i familiars. Creiem que tècnicament no és tan difícil d’assolir aquest ideal, encara que, això sí, es requereixen acords globals en els nivells més alts per part de les administracions, els sindicats i les empreses.
Un grup d’entitats d’Església pel Treball Digne i Decent m’ha fet arribar un manifest per a la celebració d’enguany. Vull ressaltar algunes de les mesures que proposen i estan certament en una clara sintonia amb la doctrina social de l’Església i amb la instrucció pastoral a què he al·ludit.
Proposen que s’implementin polítiques actives d’ocupació, personalitzades i formatives. I fer-ho sense menyspreu dels subsidis i les assegurances d’atur, apostant clarament pel treball. Reivindiquen el sou mínim interprofessional almenys de 1.000 euros/mes i una reducció de jornada perquè puguin treballar més persones, passant de les 40 hores setmanals a les 30; d’aquesta manera podrien treballar a Espanya 25 milions de persones, per comptes dels 19 milions actuals. Això ajudaria a la conciliació laboral tan desitjada. Juntament amb aquestes mesures hi uneixen també la renda garantida de ciutadania per a totes les famílies que ho necessitin, i que estigui acompanyada d’activitats formatives o culturals.
De la mateixa manera urgeixen l’eradicació del frau i l’evasió fiscal, fent que totes les empreses contribueixin i paguin en el país que els correspon, treballant al mateix temps per l’eliminació dels paradisos fiscals arreu del món. Un tema que també és important és el de la solidaritat amb les persones nouvingudes al nostre país, garantint una bona acollida humana i, al mateix temps, tota l’ajuda per a la plena integració social. Finalment sol·liciten el reconeixement i tot el suport a la tasca que realitzen tantes entitats del tercer sector social amb iniciatives d’economia social, solidària i cooperativa.
Que la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Digne i Decent ens ajudi a ser més conscients d’aquestes realitats i més compromesos amb la recerca de solucions.
* L’autor és bisbe de Terrassa
