Demà, diumenge, tindrà lloc la cinquena edició de la Cursa de les Dones, a la nostra ciutat. Una vila que sempre s’ha distingit pel seu suport a tota mena de causes i reptes solidaris. Enguany sota la denominació “Eva-Diari Sport”. És un acte arrelat que organitza l’Associació Esportiva Mitja Marató-Terrassa. Malgrat que algú pugui pensar el contrari, és oberta tant a dones com a homes i val la pena ésser-hi. Per motius que, tot seguit, intentaré explicar. Es podrà fer caminant o corrent, al llarg de cinc quilòmetres. Una part del que es reculli (en concepte d’inscripcions) es destinarà a Oncolliga. Entitat ben coneguda que dóna suport i acompanya persones afectades de càncer i als seus familiars. L’objectiu perseguit (altruista) és millorar el seu benestar i la qualitat de vida.
Organitzar un fet com aquest implica força fondària. El símbol és una paraula provinent del grec i esdevé la representació perceptible d’una idea. Aristòtil deia que no es pot pensar sense imatges. Per això, es fa necessari que -any rere any- el nombre de participants i, alhora, el d’espectadors vagi in crescendo. S’espera fregar la xifra dels dos mil cinc-cents. Una forma contundent de suport al col·lectiu de les dones i també als afectats d’alguna afecció oncològica.
La semiòtica (ciència que estudia les propietats del sistema de signes i símbols) és una eina molt eficaç en l’assoliment de respostes urgents davant de qualsevol problema. Fins i tot els més menuts copsaran el sentit i el rerafons d’aquest esdeveniment concret, que recorrerà diferents punts cèntrics de Terrassa.
La sàvia combinació d’exercici (físic i mental), una alimentació equilibrada, l’absència d’estrès, un entorn agradable, l’allunyament de factors de risc obvis, el manteniment d’un grup d’amics i el gaudi del lleure incidiran favorablement en una millor qualitat de vida personal. Algú podrà pensar que aquests principis els té tothom assumits, però no ho sembla pas€ Si més no quan, dissortadament, el càncer fa estralls, de tant en tant. Una patologia que, fins ara, molts no gosaven ni esmentar. Fins al punt de bescanviar-ne la definició “una mala peça al teler”. Cal posar-hi pebrots, conjuntament i ferma. Fa dotze dies, Terrassa ho feia al crit del “Dale candela!”, amb una rapada “Guinness”. No baixem la guàrdia!
