Actualment la majoria de les feines impliquen polivalència. Aquesta paraula que està molt bé, doncs és realista pensar que cada vegada més els tècnics especialistes no són els perfils més sol·licitats ni es corresponen amb la majoria de les feines. En moltes posicions laborals és un requisit fonamental que les persones sapiguem fer vàries coses en una mateixa posició laboral. S’han de tenir habilitats comunicatives, i en general hem d’atendre telèfons, correus electrònics, i xarxes. Això incrementa els focus d’atenció de manera bastant considerable.
Aquest fet fa que cada vegada més costi gestionar la pròpia feina. En molts casos les coses acaben sent urgent o molt urgents, i costa planificar com organitzarem la nostra jornada laboral. Ho podem intentar, però arriba l’hora de començar i s’ha d’escollir a què dedicar l’energia i què ha de ser prioritari. Moltes vegades és clar, doncs hi ha aspectes de la feina que tenen un termini i aquest s’ha de complir, però en d’altres no tenim un criteri de què és més important, i encara més, de si realment és important allò que estem prioritzant.
Un risc de la polivalència és la dispersió. I aquesta pot ser desesperant, doncs moltes vegades ens fa no arribar a tot però sentir-nos cansats com si realment no haguéssim parat, perquè de fet la sensació resultant és estar molt i molt esgotats. Això afecta la nostra eficiència. Acabem fent la feina (sent eficaços) però moltes vegades a canvi de fer moltes hores extres i no arribar amb folgança als terminis que en un inici ens havíem fixat (perjudicant molt la nostra eficiència).
Per tant aprendre a gestionar la dispersió acaba sent una qüestió de supervivència professional, doncs se’ns exigeix i cal treballar-ho activament. Com? Solucions màgiques no n’hi ha. Però si que hi ha coses que podem fer per sentir-nos millor i ser més eficients respectant més el nostre estat de calma que ens permeti ser eficaços i eficients alhora.
Hi ha dos aspectes claus relacionats amb la gestió de la dispersió. El primer és centrar-se, fer una cosa cada vegada, almenys durant un temps que t’hagis marcat. Potser hauràs d’interrompre-la perquè no disposes del temps per fer-la tota seguida, però això si, almenys el temps que la facis, fes només allò. Hi ha moltes maneres de centrar-se, i és un concepte relacionat amb corrents que irrompen amb força per a millora el nostre estat emocional i mental, com serien la meditació o en una corrent més propera a nosaltres, la “mindfullness” o atenció plena. Centrar-se és això: estic ara aquí fent això. I ho faig el temps que m’havia proposat. Fer una cosa cada vegada quan realment estem sotmesos a interrupcions i pressions diverses. Aquest és el repte.
Un segon aspecte a treballar és la perspectiva. Cal posar certes distàncies amb les demandes noves que van apareixent de manera imprevista, veient si realment ajuden a aconseguir o facilitar un objectiu nostre o no. Si realment la demanda ens facilita certes coses i avança resultats, potser podem parar allò que estem fent. Ara bé, si es tracta d’un tema nou o bé no ens aporta res que ens ajudi a estar més bé, potser cal no interrompre el què estem fent. Això no sempre és possible. Imaginem el cas que el nostre cap, que potser sigui una persona inquieta i impacient, va enviant missatges i interromp la nostra activitat. Potser en aquest cas serà complicat no interrompre la nostra activitat. Les jerarquies tenen això, passen per davant de vegades sense cap lògica d’eficiència. Bé, en aquest cas potser intentar posposar o bé posar un termini i complir-lo.
Centrar-nos amb totes les tècniques que ens puguin ajudar i posant la perspectiva per veure què ajuda a complir els nostres objectius, seria el què ens ajudaria a gestionar la dispersió.
* L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
