Amb les eleccions municipals previstes per al vint-i-sis de maig de l’any vinent, tothom ha engegat motors. Com que Barcelona i l’Hospitalet formen un sol “pack”, Terrassa és gairebé la segona ciutat catalana. És per això que tot el que es cou al cap i casal de Catalunya marca prou la pauta a casa nostra.
Metafòricament s’augura un autèntic combat de boxa. Totes les formacions amb cara i ulls han optat per mirar de presentar “primeres espases”. No endebades els atorguen gran importància. De moment, només entreveig opcions per a quatre formacions: ERC, C’s, PDeCAT i Comuns€ Personalizant-ho, Ernest Maragall, Manel Valls, Ferran Mascarell i Ada Colau (respectivament). Obvio PP i PSC, amb caps de llista de poc pes (pel que es declaren “missings”).
Si he d’ésser franc, cap dels quatre no em fa el pes. Els tres primers pel seu “camaleonisme” polític (en Maragall, migrat del PSC a ERC. En Valls, d’opcions socialistes franceses a la dreta “taronja” més carrinclona. I en Mascarell, del PSC a l’ex-CiU)€ Pel que fa a la darrera, ha demostrat manifesta incompetència i ambigüitat en la resolució d’un seguit de temes candents (entre d’altres, el top manta, Airbnb, plataformes Uber i Cabify, etcètera).
Quina travessa faig a Terrassa? Potser encara és un xic d’hora per mullar-se. Tanmateix, d’acord al que es va veient, crec que pinten bastos per al PP, per a C’s, per al PDeCAT, per a ERC i per a la CUP. Per tal de capgirar enquestes, tal vegada haurien de pensar en alguns “number one” potents. La vella fórmula d’insistir en els mateixos líders d’aquestes formacions al Consistori -alguns, prou gastats- no augura pas una via de sortida reeixida. No trobo gaire coherència o elegància en algunes maniobres de desgast a l’actual executiu. Sense anar gens lluny, fa ben pocs dies amb el tema de la neteja.
En tot cas, en preparar-se i elegir, cal que es plantegi gent amb gran capacitat de compromís i diàleg. De ben segur -i ací contemplo tant Barcelona com Terrassa- guanyarà una sola llista per majoria. Per tant, s’haurà d’anar a pactes efectius que garanteixin la governabilitat de les dues grans ciutats del Principat. Som molts els qui ho agrairem. Per això, he triat el títol del “wanted” (es busca).
