És molt important fer-ho sempre. Hi ha massa gent, però, que mai no hi pensa. Certament és molt més important i profund del que pugui semblar. Hi ha professionals del ram sanitari que certifiquen que fer-ho és assolir una triple fita: aconseguim millors resultats, millorem la salut i establim lligams de confiança amb l’entorn social.
Quan agraïm quelcom, millora el nostre ritme cardíac. Per contra, et trobes massa persones tibades que es creuen merèixer-ho tot. Van tibats i ja s’ho faran. Personalment, passo d’elles. No els penso fer cap mal gest. Tanmateix, no els acompanyaria enlloc.
A més a més, sembla estar certificat que, si es fa habitualment, sempre es trobaran portes obertes. És per això que, en la llengua d’en Cervantes, tenim un rodolí ben adient en aquest sentit: "Es de bien nacido ser agradecido".
Capgirant esquemes, en allò que m’afecta personalment, procuro ésser bastant evangèlic. Si més no en el sentit d’intentar fer el bé, sense esperar res a canvi. En aquesta conjuntura, fins i tot, em van educar en la tesi de retornar un "no es mereixen" quan algú pretén ésser corresponsable. Allò que els anglesos tradueixen -molt encertadament- com el "nothing to thank for".
Agrair equival a reconèixer el que hem rebut i correspondre aviat pel benefici. No podem imaginar la vida humana sense l’ajut dels altres. Justament per això mateix és del tot necessari donar-ne les gràcies. Cal -per tant- educar en el valor de l’agraïment… Per molts drets que ens sembli tenir, hem de tenir-ho per valorar tot allò que rebem.
Tota la vida és un regal. En ella, depenem dels altres. És en aquest punt que la gratitud esdevé una mostra d’elegància personal. Gràcies per la vida, per la llum, pels amics, pel treball, per la música, pels petits encerts, per la salut, per les comoditats, pels serveis rebuts, per la cultura… Per tantes i tantes coses! Quan practiquem aquest bell costum, donem suport a la persona que ens ha donat un cop de mà. Ha posat llum a la nostra vida en moments de foscor. Potser puntualment se’ns pot passar per alt. Però, quan més es duu a terme, més s’eixampla la fondària del nostre cor.
