Tibant -un cop més- d’adagis, “al setembre, pluja copiosa és per a tot perillosa”. Justament avui, commemorem el 56è aniversari de l’aiguat que va assolar el Vallès. Llavors, jo tenia 10 anys i convinc que mai no se m’ha tret de la retina. Des del balcó de casa, vaig poder veure el mal que feia l’aigua. Les llambordes del carrer de Vinyals gairebé volaven. El fang ho embolcallava tot i la por envaïa el cor d’unes quaranta persones que es van aixoplugar a casa. Totes elles sorpreses -dins l’Hostal del Fum- per l’allau dels prop de dos metres d’alçada que baixaven per la Rambla. Els ensorrà la porta metàl·lica que havien tancat a corre-cuita. En favor del malaurat Pepet (amo del restaurant), val a dir que -durant uns quants anys- va mantenir el costum, en cada aniversari, de dur-nos algun plat cuinat en senyal d’agraïment. També recordo el mal sofert en molts punts de Terrassa. Amb una gravetat especial a prop de la llera de les rieres. Allí, la força natural, desencadenada sense misericòrdia, s’endugué béns materials i -el que fou pitjor- la vida de gairebé tres-cents egarencs. Un munt de famílies van quedar trencades pel dolor. Malgrat que alguns dels nostres polítics mantenen la tesi -que no el màster- que tan sols cal “recordar-ho” en dates rodones (un, cinc, deu, vint-i-cinc o cinquanta, per exemple), és evident que no hi puc pas estar d’acord.
Va essent hora, d’una vegada, que el Consistori insisteixi davant la inoperativitat de la Generalitat que cal netejar -sovint i a fons- el curs de les rieres. En molts trams, sembla del tot selvàtic. Déu nos en guard que tornéssim a reviure alguna turmenta tan immensa!
Als nostres polítics, els diria -de manera suau i mitjançant un parell de refranys més- allò de que “pel setembre, cull les pomes abans no vinguin les bromes / el setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts”€ No serà pas que no han tingut temps o diners! Altra feina tenen, per desgràcia, però ja s’ho trobaran. De moment, com si s’estigués preparant un part, resten nou mesos per a les municipals. I “setembre sense saó, collita sense braó”. O bé “al setembre, qui tinga blat, que sembre”. Si no es posen les piles corren el perill que els facturem a tots plegats. Per inútils€ Feta la reflexió, el meu sentit record envers les víctimes d’aquella gran desgràcia€ I una forta abraçada a tots els seus parents.
