El pare d’Adela Llorens dissenyava vestits de núvia. Ella és dissenyadora, estilista i assessora d’imatge personal i, a més, té un blog sobre tendències. El que li agrada més és la part més creativa de la moda i gaudeix amb tots aquells encàrrecs divertits i variats que li permeten desenvolupar i posar de relleu aquesta faceta.
Tinc entès que quan era petita ja dissenyava els vestits de les seves nines.
Sí. És que a mi sempre m’ha agradat la moda. El meu pare dissenyava vestits de núvia i jo vaig créixer en aquest món. Des dels 6 anys que tenia clar que em volia dedicar a la moda.
Va estudiar disseny?
Sí, vaig estudiar disseny de moda. També he fet un curs de màrqueting a la Cecot, però a mi el que m’agrada més és la part més creativa, la d’imatge.
Com vol que la definim, com a estilista o dissenyadora?
Sóc les dues coses. He dissenyat l’estilisme, és a dir, triar el vestuari i la imatge per a anuncis publicitaris i per a diversos reportatges fotogràfics de diaris i revistes. També he organitzat desfilades per a botigues, he fet assessorament personal d’imatge i direcció artística de catàlegs de marques de moda… I també dissenys propis, fins i tot he fet algun vestit de núvia…
Sembla una feina molt variada.
És inestable, perquè sóc autònoma, però també t’obre moltes portes i és enriquidora. He après molt. És molt interessant veure què hi ha al darrera de la publicitat, per exemple. I he descobert coses com que en un anunci el més important són els colors, no la roba que porten els models, encara que també ho sigui. O que un mateix producte, segons com el venguis, el comprarà una persona jove o una de gran. També és una feina força divertida.
Quins encàrrecs divertits li han fet?
He fet campanyes de promoció de llibres de Víctor Amela i Quim Monzó. Em vaig encarregar de caracteritzar-los dels diferents personatges dels llibres. Això de les caracteritzacions és molt divertit. És crear un personatge, encara que de vegades porti molta feina; per exemple, una vegada que havia de vestir una persona de xerpa. Hi ha molta feina de documentació al darrere.
Altres encàrrecs curiosos?
Quan li van fer la festa de comiat a l’Andrés Iniesta jo vaig dissenyar la porta blava per la qual sortia. També vaig dissenyar l’estilisme del primer anunci de la Grossa de Cap d’Any. La cangur dels meus fills es va espantar quan va veure aquell cap tan gros al menjador de casa.
Treballa a casa seva?
Tinc l’estudi a casa. Té avantatges i inconvenients. Ho tens tot sempre a mà però la casa se t’omple de coses estranyes, com plomes, màscares, sabates i barrets extravagants, disfresses… De vegades hi ha peces que les llogo però altres les faig jo mateixa i després es queden a casa. No saps mai si un altre dia et faran falta o si les podràs reaprofitar per a qualsevol altre projecte. Els meus fills i els seus amics vénen a remenar i a demanar assessorament quan volen anar a una festa de disfresses perquè saben que poden trobar qualsevol cosa.
Els seus fills es deixen assessorar per vostè en temes de moda?
Sí, tots tres, però sobretot la meva filla mitjana, que ara té 16 anys i sempre em diu que l’acompanyi a comprar roba.
En quin projecte està treballant actualment?
Estic organitzant una “ruta de tendències” per a una botiga de moda multimarca de Torroella de Montgrí que es diu Ingrid Moda. És una botiga que té cent cinquanta anys. Ja van per la cinquena generació de propietaris i ja fa temps que hi col·laboro però el projecte d’aquest any és especial. Ho farem entre els dies 5 i 10 d’octubre. En sóc codirectora, porto la part creativa. Hi estem treballant des del mes de juny.
En què consisteix una “ruta de tendències”?
Hem llogat l’hotel Vila Bella de Torroella i a cada habitació mostrarem una tendència diferent.
Vol dir un estil diferent de roba?
No només la roba, també els perfums, la decoració, la il·luminació, la música… Hi col·laboren botigues de maletes, de flors, de perfums, de roba de la llar… És un projecte que ha engrescat tot el poble. A més, farem un cicle de conferències. Jo en faré una i vindran escriptors com Marc Giró i altres que han escrit sobre moda. Fins i tot n’hem programat una sobre moda i música.
Vostè com definiria l’estil?
L’estil és la millor manera que té una persona de transmetre el que és ella mateixa.
I la moda?
Un reflex de la societat. El meu pare deia que en temps de crisi estaven de moda els lluentons perquè així la gent se sentia més animada.
El que veiem a les passarel·les tampoc és el que després es veu al carrer.
Hi ha una part creativa i artística i una altra que és la d’adaptar-ho a la realitat.
No tot li queda bé a tothom.
No, però actualment hi ha tantes tendències de moda que tothom pot trobar aquelles peces que li escauen més.
Quins projectes de futur té?
Estic fent voltes al projecte de crear la meva pròpia col·lecció de bosses de mà.
Vostè com s’inspira?
Vaig pel carrer mirant-m’ho tot i sempre hi ha imatges que t’atrapen i et queden.
