La tornada a l´escola d´aquesta setmana ha certificat allò que ja feia dies que s´intuïa: el retorn a la normalitat després de les vacances d´estiu. I ara que és setembre, i que sembla que tot comença de nou, moltes persones adopten altre cop l´estimable propòsit d´apuntar-se al gimnàs, a la piscina, de sortir a córrer, caminar, en bici… és a dir, de fer alguna activitat esportiva.
El retorn a les aules també marca, en molts casos, que els nens i les nenes comencin altra vegada a entrenar al seu club, en aquell en què practiquen bàsquet, futbol, hockey, handbol…
Sigui la disciplina que sigui, i amb independència de l´edat, és recomanable que abans d´iniciar qualsevol activitat física, la persona en qüestió se sotmeti a una revisió mèdico-esportiva.
Sense sortir de Terrassa trobem diversos centres amb professionals qualificats que duen a terme aquests tipus de revisions. L´objectiu d´aquestes proves és molt clar i, sobretot, tranquil·litzador: descartar que l´esportista, professional o aficionat, pateixi qualsevol patologia desconeguda que pogués aparèixer en el decurs de l´activitat física. Aquesta és, per tant, una mesura de prevenció necessària. Entre aquests eventuals problemes hi podria haver patologies coronàries, pulmonars, lesions vertebrals o en les extremitats que desaconsellessin, totalment o parcial, la pràctica d´esport.
En general, les revisions mèdico-esportives, que solen realitzar professionals especialitzats en medicina de l´esport, inclouen d´entrada una exploració física completa de l´usuari. És especialment important l´anàlisi de l´aparell locomotor per descartar que hi hagi cap mena de lesió als músculs o l´esquelet. En les revisions esportives, els metges també tenen en compte l´història clínica del pacient.
Batec a batec
Un altre dels exàmens habituals és un electrocardiograma. Es tracta d´una prova senzilla que registra l´activitat elèctrica que es produeix al cor en cadascun dels seus batecs.
El cor és un òrgan que intervé d´una manera fonamental quan practiquem esport, en especial en aquells exercicis que són aeròbics, és a dir, que es desenvolupen durant un llarg període de temps a una intensitat moderada o bé alta. Per exemple, córrer, jugar a tennis, futbol, bàsquet o pujar en bicicleta. En aquestes disciplines es duu a terme un notable treball de tipus cardiovascular. I hem de comprovar que el nostre cor està prou fort per tal de desenvolupar-lo sense sorpreses. Un altre dels exàmens habituals és que l´esportista se sotmeti a algun tipus de prova d´esforç que també servirà per determinar la fortalesa del nostre cor i, en general, per saber com respon l´organisme durant i després de l´exercici.
Cal tenir en compte que en els darrers anys, arran de la trista desaparició d´alguns esportistes professionals, s´ha fet més coneguda l´anomenada “mort sobtada”.
Aquest succés inesperat es relaciona, majoritàriament, amb cardiopaties (és a dir, amb malalties del cor) hereditàries no diagnosticades.
Per aquesta raó, els especialistes recorden la importància de sotmetre´ns a revisions mèdiques rutinàries, que permeten conèixer l´existència d´aquestes alteracions del cor per causes genètiques. A més, ser-ne sabedors també pot millorar el seguiment mèdic dels familiars de l´afectat, que tal vegada poguessin tenir trastorns similars.
Sigui com sigui, la prevenció esdevé, un cop més, un concepte fonamental i molt necessari.
