Ha arribat l’hora del “sant tornem-hi”. S’ha acabat la bona vida de la mainada. Amb els anys que fa que se’n parla, res no canvia pel que fa a unes vacances que semblen eternes€ Encara, sort dels avis! Uns cops fan de cangurs i uns altres de taxistes. La tan esbombada “conciliació laboral” segueix essent assignatura pendent La llibreta de bons propòsits dels nostres polítics cada vegada pesa més. Això sí, el seu grau de compromís fa figa reiteradament.
En encetar aquesta nova etapa, vull insistir en un seguit de reflexions. Per exemple la de la llei del mínim esforç€ Traduïda en acompanyar i recollir la canalla -al centre educatiu- en vehicle privat. Després, se’ns fa fàcil criticar l’ajuntament bo i dient que la ciutat es col lapsa. És clar, a nosaltres que no ens demanin ni un bri d´ajut ! De la mateixa manera, certifiquem el greix que s’acumula a la cintura de tothom. En canvi, no ens dóna la real gana de caminar i fer exercici.
Es tracta de trencar inèrcies. Cal establir propòsits inajornables i trencar rutines fixes. No deu ésser pas tan difícil. Acceptar alguna mena de renúncia ambé és bo i positiu pel propi organisme. O no?
Sé que uns dies puc agradar més o menys. I d’altres fins i tot algú m’engega a pastar fang. A voltes, pel bell mig del carrer -i reconec que no em desagrada- em creuo amb algun conegut que em recolza o retreu algun dels meus plantejaments. Sovint perquè tal vegada esdevinc massa predictible. D’altres perquè paleso un agosarament que algú pot titllar de polèmic.
Ben prometo que només persegueixo generar algun tipus de reflexió en el lector. Sense cap més pretensió que donar pas a algun debat en la terrassa d’un bar o en la sobretaula d’un àpat. Deixar-se dur per l’eterna teoria del que “qui dia passa, any empeny” no resulta bona praxi. Insisteixo en el prec de revisar el tema de la durada de les vacances d’escola. En lluitar realment per un trànsit rodat més àgil. En exigir al personal docent dels centres que insisteixin en fixar una llei de mínims en el concepte educació. Arribats en aquest punt, els pares no poden pas fiar-ho tot a la tasca dels mestres€El binomi família-escola ha de funcionar al mateix pas. De manera efectiva. Molt bon curs a tots plegats! Bona falta ens fa.
