Tanquem un nou estiu amb problemes, no resolts, a nivell de rigor en el funcionament d’alguns campaments d’estiu, ubicats en el nostre terme municipal, com tampoc se’n surten en altres municipis que n’acullen habitualment. Saldes i Borredà són els municipis que més campaments acullen i, per tant, són els que més pateixen determinades “improvisacions”.
Des de fa anys, molts anys, venim reclamant més control i mà dura per part de la secretaria general de Joventut respecte a l’organització de campaments d’estiu. Què volem dir? Doncs que es tracta d’activitats amb nens, alguns ben petits, per la qual cosa es requereix un grau de coneixement i preparació elevat, a més de fugir d’improvisacions o aventures, a la muntanya.
Per ser objectiu, he de dir que s’ha avançat molt, molt, en la bona direcció, perquè era habitual, anys enrere, veure campaments amb un grau d’improvisació increïble, a més de no portar el material adequat. Ara, això passa menys, però queda molta feina per fer. M’explico.
Hi ha grups que s’entesten a voler fer caminades entre pobles, o entre monuments o llocs emblemàtics, pensant que a tot arreu trobaran espais per passar el dia o la nit. Consideren que tot poble, poblet o nucli de cases disposa d’un local social, una sala polivalent o un pavelló, en el qual podran passar la nit, preparar el sopar i l’esmorzar, i continuar ruta, fins al proper destí.
Els més ben organitzats truquen abans a l’Ajuntament, on els expliquem que no disposem de determinats equipaments, però que, a més, segons les edats dels nens que porten, la caminada no és recomanable, o fins i tot prohibitiva. La majoria en fan cas, altres no, i ens els trobem , de cop i volta, en el poble. A falta de previsió, alguns arriben tard, i si el grup no és nombrós passen la nit en el porxo de l’Ajuntament, o en qualsevol altre indret que els pugui semblar adient.
A la muntanya, a la nit, és fàcil tenir temperatures per sota dels deu graus, de manera que molts pateixen fred, oimés si han arribat molls, per alguna tempesta que han trobat pel camí. Aquest estiu n’hem tingut diversos casos, d’improvisacions, en grups que no havien preparat la ruta ni els llocs d’estada.
Cosa diferent és quan hi ha una gran tempesta, i aquest estiu n’hem tingut vàries de grans dimensions, amb un espectacular ball de llamps i trons. Amb pluges que han superat els 63 litres/m2, i calamarsa, per entremig. En casos com aquests, entrem en la via d’emergència i actuem en conseqüència, mobilitzant persones i vehicles, i acollint els campaments arrasats, col·locant nens i nenes en llocs adequats.
A la primera quinzena d’agost, es va donar un d’aquests casos, amb un desplegament ràpid per acollir un total de 200 nens/nenes, amb els seus monitors respectius. Tots molls, tots xops, i alguns atemorits per una tempesta que mai havien vist, però afegint una aventura més a la seva curta vida. En aquests casos, omplim escoles, local de teatre, casal de gent gran, alguna casa de pagès i el que faci falta, però són casos excepcionals, per a moments excepcionals.
El que s’ha de revisar és el protocol de conducta, per evitar improvisacions, i revisió del material utilitzable, a més de reduir al mínim els desplaçaments i caminades, sobretot si aquestes han de passar per carreteres secundàries, molt estretes, plenes de revolts, i amb punts molt perillosos quan es creuen vehicles i persones, sobretot si aquestes no van prou ben senyalitzades, o pel seu cantó… No ens en sortim encara prou bé, com per poder estar tranquils tot l’estiu.
És un tema a tractar en la propera reunió d’alcaldes i Joventut.
* L’autor és alcalde de Borredà
