Acabat el Festival Grec el mes d’agost Barcelona és un desert teatral. En aquest desert trobem un oasi al Cercle Maldà amb un musical que ha col·locat el cartell de no hi ha entrades en moltes nits des que es va estrenar. Després de "Pegados", "Invisible" i "Per si no ens tornem a veure", Alícia Serra i Miquel Tejada signen "Tot el que no ens vam dir", musical que ha omplert el Maldà amb una història ambientada a finals dels anys 90 i que gira sobre l’amor, l’amistat, la mort i els secrets que guarden les parelles.
L’anècdota de la trama parteix d’uns amics que es reuneixen una nit per fer un treball de filosofia en el qual s’han de preguntar qüestions sobre l’ètica: què és ser bo? o què és ser dolent? Tots saben coses dels altres, que no diuen. Entre el grup d’amics hi ha un triangle sentimental que tensiona el conflicte entre els personatges: s’estimen?, és amor?, l’amistat?, la traïció?, l’engany?, què s’atreveixen a dir-se l’un a l’altre en aquest trio? Tot està barrejat en aquest musical d’amor i de vertigen. "Tot el que no ens vam dir" és un musical minimalista que fa molts equilibris emocionals que l’espectador segueix amb interès, hi ha molta informació en els silencis dels personatges, en el que no es diuen, més que en el que verbalitzen.
Darrere d’aquest musical hi ha la producció de Daniel Anglès que porta molt temps reivindicant les estrenes musicals d’autoria catalana amb la mateixa intensitat que les obres de text. L’espectacle busca també enganxar el teatre musical als joves, un sector en què la indústria del teatre ha d’oferir obres atractives als seus interessos com ho fa la televisió amb programes com "OT".
L’obra musicalment té un to pop amb uns actors que són al mateix temps actors i cantants. Les veus en directe sense microfonia i acompanyades d’un piano. Aquest grup de talentosos actors està format per Carles Alarcón, Víctor Arbelo, Sònia Catot, Clara Solé i Estel Tort. Hem d’assenyalar el treball del terrassenc Carles Alarcón, que va estudiar el batxillerat d’arts escèniques a l’INS Torre del Palau i ara emociona els espectadors que omplen la sala amb la seva actuació i la seva veu. Aquesta experiència de treballar en una sala petita és un desafiament per a l’actor que s’enfronta de tu a tu a l’espectador, sense les trampes i els recursos tècnics de les grans sales. La història està explicada a partir de records dels protagonistes que van encaixant com un trencaclosques que aconsegueix emocionar des de les primeres notes del piano de Miquel Tejada tant en les cançons corals com quan la cançó és per a un solista. Un piano i sis veus al servei de l’emoció i el sentiment.
"Tot el que no ens vam dir" és un d’aquests musicals que un tornaria a veure per la seva direcció intel·ligent, amb un triangle sentimental impecable, una interpretació sòlida i uns joves actors que demanen pas en un món, el dels actors, molt tancat on és molt difícil entrar i aconseguir formar part dels repartiments de les grans produccions teatrals.
