Un any més ens trobem a l’inici del curs després del ben merescut descans de l’estiu i les nombroses activitats estiuenques que s’han dut a terme, especialment amb infants i joves. També ens trobem al començament d’un nou curs acadèmic. Avui precisament vull reflexionar sobre aquest inici escolar i la presència del fet religiós en aquest àmbit formatiu important.
El Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola va emetre una nota el dijous 12 de juliol de 2018 en què feia pública la seva postura sobre algunes qüestions, en particular respecte a les declaracions de la ministra d’Educació, senyora Celáa, sobre l’educació concertada i la classe de religió. En la nota varen recordar els drets a la llibertat religiosa i a l’educació, drets inalienables de la persona humana, que es troben reflectits a la nostra constitució, als articles 16 i 27, i també en els tractats internacionals a què Espanya s’ha adherit.
La nota recorda que els pares tenen dret a elegir el model educatiu que desitgen per als seus fills. El sistema educatiu, que engloba l’educació pública, concertada i privada, és un sistema consolidat en el nostre ordenament, que respecta la llibertat d’elecció dels pares. En el sistema educatiu l’assignatura de religió ha de tenir una consideració adequada, perquè és necessària per a una formació integral de la persona segons la lliure decisió dels pares, i no pot ser substituïda per una ètica de l’Estat imposada pels poders públics.
El marc adequat per centrar aquest debat és l’article número 27 de la Constitució, que regula els drets i deures fonamentals referits a l’educació. En concret, el seu primer enunciat, que reconeix tant el dret a l’educació com la llibertat d’ensenyament, i el tercer, que garanteix el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral d’acord amb les seves conviccions. D’altra banda, crec que hauria d’estar fora de discussió a aquestes altures la consideració que el fet religiós és prou rellevant socialment com per formar part del currículum, tenint en compte tot tipus de manifestacions religioses presents al nostre país.
Recordem que l’assignatura de religió és una matèria escolar que contribueix a la formació integral dels alumnes, amb el caràcter sistemàtic i acadèmic de qualsevol matèria. Per als catòlics, es tracta de l’ensenyament de la religió catòlica com a resposta a aquells que desitgen una educació segons les seves conviccions i creences. Perquè es dóna el dret fonamental de les persones dels infants i adolescents del que deriven els drets dels pares a exigir per als seus fills formació religiosa a l’escola. Aquest ensenyament està garantit per l’Església i ha de ser impartit des d’una actitud creient.
Aquesta assignatura s’entén com a síntesi de fe i cultura, perquè la fe es viu en una cultura determinada, i en el desenvolupament humà del creient s’han d’integrar harmònicament cultura i fe. L’escola és el marc privilegiat perquè l’alumne integri en la seva formació humana la dimensió religiosa. Així el qui rep l’educació podrà realitzar en la seva pròpia persona la síntesi entre la fe i la cultura en què viu.
L’escola té també una doble responsabilitat: la d’oferir una classe de nivell acadèmic correcte i d’oferir-la dotada d’un contingut que, ja sigui l’Església, ja siguin les confessions religioses corresponents, asseguri l’autenticitat i la qualitat de l’ensenyament. Des de fa anys s’està treballant d’aquesta manera i això repercuteix positivament en la formació integral dels alumnes per a la seva inserció en la societat i el seu compromís en el bé comú.
* L’autor és bisbe de Terrassa
