Fa pocs dies he tornat de Suïssa, una mena de segona pàtria, després d’haver viscut, treballat i estudiat durant set anys a la capital, Berna. Tinc per costum anar-hi de tant en tant, si bé ara feia prop de catorze anys de la darrera estada. He decidit atrapar el temps perdut, i repetir visita l’any vinent.
Per què torno a parlar d’aquest país? Doncs, perquè hauria de ser el país model, a copiar, per part nostra, en comptes d’altres que ens cauen molt lluny, tant a nivell geogràfic com demogràfic. Anys enrere, Jordi Pujol pretenia que ens assembléssim a Suècia, Dinamarca, Lituània, Països Baixos…, però mai a Suïssa, quan realment crec que és el més envejable. D’un país pobre, cent anys enrere, ha passat a ser el quart més ric del món, però no és només per això, sinó per com s’organitza i com es respecten drets i deures.
Comparem algunes dades. Suïssa té 41.277 quilòmetres quadrats. Catalunya en té 32.108. Si fa no fa, no estan lluny l’una de l’altra, si tenim en compte els grans espais, no habitables, ocupats per altes muntanyes i llacs, de la primera. En habitants, 8,5 milions, per 7,5. Cap gran diferència.
Aquestes dues grans dades amaguen, però, una distància immensa en organització, coordinació institucional, programació i planificació del país. Tot i ser un país ric, hi impera l’austeritat, en tots els àmbits de l’acció personal i política. Res de grans parafernàlies ni despeses protocol·làries o de funcionament. Tant és així que només tenen set ministeris, amb pactes entre partits, com per compartir govern, durant anys i anys. I per torn rotatori, cada any, un dels ministres exerceix de president/a del país. No direu que no és filar prim, a l’hora d’estalviar grans despeses.
Però és en la coordinació, programació i planificació on l’enveja creix immensament. Bona coordinació entre ajuntaments- cantons i Estat, de manera que si hi aneu a la primavera o a l’estiu us trobareu tot el país en obres, perquè aprofiten els mesos de bon temps per dur a terme tot allò que porten planificant durant anys, entre tots ells. Obres d’una gran qualitat i durabilitat, com per estar segurs que la climatologia respectarà cada obra, els anys previstos. Si han de ser vint, trenta o quaranta, estigueu segurs que els duraran. Estan acostumats a planificacions a mitjà i llarg termini, com a norma general, sense que les eleccions i canvis de govern modifiquin els plans aprovats, amb criteris tècnics, més que polítics, de manera que les grans obres no són qüestionades ni canviades, per simples canvis de majories municipals, cantonals o estatals.
I els criteris de serietat i ordre governen el país, de manera que no se’ls pot fer entendre la deriva independentista d’aquí, trencant reglament del Parlament, vulnerant Estatut d’Autonomia i la pròpia Constitució. Allà tenen clares les regles de joc, l’Estat de dret i els principis elementals de la democràcia com per reclamar canvis quan un col·lectiu ho demana, però sempre seguint el curs de la llei. Dintre de poc, sotmetran a referèndum el canvi d’avions de combat. Tenen sis models a triar, l’elecció serà tècnica, però qui acordarà el permís per fer la despesa seran els ciutadans, en vot directe. Pot haver-hi gent en contra, però a ningú se li ocorreria modificar les regles de joc vigents.
En resum, recomano visitar el país, i tant de bo se’l posés com a model a seguir, perquè s’evitarien decisions i posicionaments incomprensibles, com els que s’han dut a terme aquí. El país ocupa el desè lloc del món en qualitat democràtica. Espanya està en el dinovè. És un bon lloc, si veiem com EUA està en el 21; França, en el 29, i Bèlgica, en el 32, però queda molt per fer i canviar.
Estudiem-los i copiem-los, en comptes de voler fer invents abocats al fracàs.
