‘uns anys ençà, quan arriba el dia 10 d’agost sento la necessitat de parlar sobre la nostra tradició egarenca al cim de La Mola (Sant Llorenç del Munt). Enguany, però, no li dedicaré la columna habitual al diari local. M’ho reservo –com a article d’opinió– en algun altre mitjà de premsa. I, com que aquest mes les edicions físiques del diari local no són diàries, vull retre un més que sentit homenatge al mestre Josep-Lluís Ortega Monasterio, al centenari del seu naixement (8 d’agost de 1918, a Santoña). El “crack” de l’havanera !…
…Un ritme musical nascut a L’Havana (Cuba) al segle XIX. Dins l’entorn d’una societat mestissa, amb influències americanes, africanes i europees. Les arrels cal ubicar-les –a mitjan segle XVIII– amb l’arribada a la illa del ritme de ball europeu contradansa (nascut el segle XVI a Anglaterra amb el nom de country-dance i arribat a França un segle després). Malgrat que, més enllà, esdevindria gènere cantat, va néixer com un gènere ballable basat en la contradansa criolla, la dansa cubana o la pròpia havanera.
La cantarella ballable fou utilitzada pels músics cultes que l’interpretaven a piano i alhora en veu. Una tendència clàssica que, a hores d’ara, potser és la que més perdura a la illa de Cuba. En arribar a Espanya, ho va fer –en part– de la mà de la sarsuela, que tenia força èxit als cafès. Però també val a dir que va envair vessants clàssics, fins a l’extrem de trobar havaneres en peces musicals dels grans compositors nacionals Manuel de Falla i Isaac Albéniz.
En clau geogràfica, hi ha regions amb paràmetres orfeònics (Euskadi, País valencià, Cantàbria o Astúries)… Mentre que, al principat, es vincula preferentment a l’indret d’una taverna, amb guitarra i acordió. Un esment especial mereix la tradicional cantada de Calella de Palafrugell, amb cinquanta un anys de vida. Té lloc cada primer cap de setmana de juliol i aplega unes quaranta mil persones, que Déu n’hi do ! En Josep Lluís va en fou un dels impulsors-“socis fundadors”.
Sense oblidar-me de l´arxiconegut “L’avi” citaré un podi de les cinc que jo considero com a millors composicions seves i que em tenen el cor robat: Bitxinxo, Tornaré, Escolta es vent, Vinyes verdes i Tornada a Menorca. “Congratulations”, mestre !
