El Grec 2018 és un festival de teatre d’estiu de sala a diferència d’altres festivals que són més de carrer, però aquest any l’organització ha convidat una companyia coreana que ha pres la plaça de Margarida Xirgu. Es tracta d’una performance, “Massager”, un espectacle que podria cabre perfectament en un festival com el TNT de Terrassa. L’espectacle es va poder veure també a la Fira de Tàrrega de l’any passat.
La companyia coreana dirigida per Cheolsung Lee juntament amb Hyewon Kim i Sohjeong ha arribat a Barcelona per formar deu performers, deu massatgistes catalans i entre tots oferir quatre sessions de “Massager”. L’artista coreà Cheolsung Lee és la pura energia de la companyia, serveix d’inspiració al grup, assessora, guia i exerceix de mestre de cerimònies. Format a Israel en teatre visual i a Corea en literatura francesa, és un poeta de les instal·lacions emocionals semblants a poemes visuals com els de Joan Brossa.
Es tracta d’un espectacle que gira per tot el món per fer-nos conscients de la fragilitat de l’existència. La performance es nodreix de les experiències dels espectadors que se sotmeten a un massatge amb paper. Hi ha molt de terapèutic en aquesta performance. L’espectador pot ser passiu o actiu. L’espectador que participa en l’experiència pateix una catarsi emocional. El paper amb el qual queda completament cobert l’espectador voluntari acaba tenint la silueta del cos i es convertirà en una creació efímera i fràgil com la condició humana.
En la nostra societat dominada per fenò-mens de la imatge com Instagram es busca la forma externa de la imatge, però en aquest espectacle es busca l’interior, deixant de banda les aparences i l’ego. L’espectador es veu reflectit en aquest origami personalitzat on la dansa i la música ho envolten tot. Moviment i no moviment formen un tot filosòfic en què suma el cos a l’ànima.
L’espectacle juga amb els elements essencials en la naturalesa segons la filosofia oriental: la fusta, el foc, la terra, el metall i l’aigua. En les diferents parts que té l’espectacle l’espectador sent que la seva còpia és tan vulnerable com ell mateix. S’obre una ferida que et fa comprendre la realitat de l’altre, l’estrany, l’estranger, del diferent, la seva fragilitat tan delicada com un tros de paper blanc. Armats amb unes tisores, un retolador, tres gomes i un encenedor els performances operen sobre els prejudicis que tenim diàriament sobre els altres i sobre nosaltres mateixos. Qui té temps per dir-se a si mateix coses en la nostra societat de l’estrès emocional crònic?
Durant la performance “Massager” es produeix el miracle dels peixos i els pans, el massatgista i l’espectador participant creen la còpia de paper creant un trio emocional, un triangle ple d’il·luminacions sobre la pròpia condició humana.
