Rebutjo frontalment el terme "refugiats". Mentre no els facilitem asil, per a mi són "desplaçats". Sempre he considerat que ens governen massa xitxarel·los. Altrament no puc entendre la deixadesa, la improvisació i -fins i tot- el grau de "passotisme" que es pot copsar per part dels qui tenen eines i no les fan servir. Mentre que allò que els obliga a fugir no es resolgui, els fluxos migratoris creixeran. La meva anàlisi és tan senzilla com això.
Moltes ONG i una allau de cooperants tenen -sens dubte- molt més criteri que no pas els Trump, Putin, Erdogan, Merkel, Juncker, Hafez al-Àssad, Macron, Conte, Orbàn, Morawiecki, Kyrz, Rajoy i Sánchez de torn. Impacta i xoca profundament veure l’esforç solidari i altruista de voluntaris com els del vaixell Open Arms contrastat amb totes les traves burocràtiques i judicials d’aquest seguici de dirigents. D’una banda, un munt de jovent implicat aporta la plena vitalitat de la pròpia essència mentre que aquesta trepa de caps pensants apliquen la teoria del "closed borders". "Manda güevos." Uns obren braços i els altres blinden fronteres. Per això, justament, contraposo la tesi de l’Open Arms amb la del "closed borders".
…Encara hi afegiré més: aquests darrers permeten tota mena d’argúcies per tal que la indústria armamentística produeixi a ritme bategant. Quant de cinisme i hipocresia! Més que tancar portes, blinden la frontera de la pròpia consciència. Es tapen ulls i oïda per no veure ni sentir l’esglai dels qui pateixen. On resta la promesa delirant d’aplicar un 0,7% del PIB a cooperació internacional? Les arribades són cada cop més intenses. Ultrapassen totes les previsions. Els sistemes d’acollida espanyols -pel que s’ha pogut saber- recauen més a mans d’associacions com la Creu Roja que no pas dessota la jurisdicció dels governs. Haver de sentir declaracions del govern central o de la pròpia presidenta andalusa treuen de polleguera. Els hauria de caure la cara de vergonya. Exigeixo menys xerrameca i ni una sola fotografia de cara a la galeria. Més compromís! No s’omplen la boca proclamant que es deuen a la gent ?.. Si he d’ésser franc, no ho veig per enlloc. I no estic pas cec.
Fugir del drama de la guerra és el nucli del problema. "Quaranta anys de puta i encara no saben remenar el cul!", que diu l’adagi.
