Una salutació cordial a tota la família diocesana. Us he encomanat especialment en la celebració de l’Eucaristia que hem tingut aquest diumenge a la basílica de Xavier, com a colofó del nostre Pelegrinatge Diocesà de Joves que ha tingut dues destinacions: Loiola, bressol de sant Ignasi, i Xavier, bressol de sant Francesc Xavier. És una ocasió propícia per recordar alguns trets de la vida d’aquests dos gegants de la història de l’Església. Xavier nasqué el 7 d’abril de 1506. Era el més petit de cinc germans. Als 18 anys se n’anà a estudiar a la universitat de París, al col·legi de Santa Bàrbara, on l’any 1528 obtingué el grau de llicenciat. Va tenir com a company a la pensió Pere Fabre, i més endavant va conèixer Ignasi de Loiola.
París és una ciutat alegre, i el seu barri més bulliciós és el Llatí, on hi havia els cinquanta col·legis que componien la Universitat. Xavier era un jove amb anhels de glòria, que volia brillar en el món; té un caràcter alegre i sociable i li agrada divertir-se. En aquell moment és un ídol entre els seus companys, que sobresurt en les competicions esportives, amb les millors qualificacions i envoltat de nombrosos amics. Un bon dia de l’any 1528 es troba amb Ignasi de Loiola, que ha arribat a París i que també residirà al Col·legi de Santa Bàrbara. Ignasi ja està de tornada de moltes coses a la vida i només busca la voluntat de Déu i servir l’Església. Ignasi formularà reiteradament a Xavier una pregunta que acabarà calant en el seu interior: "De què li serveix a l’home guanyar tot el món, si perd la seva ànima?".
Al començament Xavier va refusar la influència d’Ignasi, sobretot aquell pensament que li resultava tan contrari a les seves aspiracions. Però al final aquella idea -de què li serveix a un home guanyar el món sencer, si es perd ell mateix?"- anà penetrant en el seu cor i anà vencent el seu orgull i vanitat. A la fi, Ignasi va aconseguir que Francesc s’apartés un temps per fer els Exercicis Espirituals, uns dies de recés i de pregària que el mateix Ignasi havia desenvolupat a partir de la seva pròpia experiència. Després d’aquells dies de profund combat espiritual va quedar profundament transformat per la gràcia de Déu. Va ser un dels set primers companys de sant Ignasi que es varen consagrar al servei de Déu a Montmartre l’any 1534. Varen fer vot d’absoluta pobresa i decidiren anar a Terra Santa per començar des d’allí la seva obra missionera posant-se del tot a disposició del Papa. Juntament amb ells va rebre l’ordenació sacerdotal a Venècia, tres anys més tard i amb ells va compartir les vicissituds de la naixent companyia. Abandonat el projecte de Terra Santa, emprengueren camí cap a Roma.
L’any 1540, sant Ignasi va enviar Francesc Xavier i Simó Rodríguez a l’Índia en la primera expedició missional de la Companyia de Jesús. El viatge el porta de Portugal al Japó, passant per Brasil, Moçambic, l’Índia i Indonèsia, i mor extenuat i malalt a punt d’entrar a la Xina. Arribà a l’Índia el 1542. En deu anys va predicar l’Evangeli en diverses regions de l’Índia, de Sri-Lanka, Malaka, les Illes Moluques i Japó, per morir a les portes de la Xina, a l’illa de Sanxon, el 3 de desembre de 1552. En uns temps en què les comunicacions no eren fàcils i la navegació estava subjecta a innombrables perills, Xavier recorregué milers de quilòmetres pels mars asiàtics. Sentia l’ànsia ardent de donar a conèixer la Bona Notícia de Jesús. El seu esperit apostòlic i la seva determinació són un exemple que té tota l’actualitat. En ell contemplem un gran amor a Déu i als germans, així com una gran capacitat d’adaptació a les persones i a les situacions.
Demanem a Déu que se’ns encomani aquest zel pastoral desbordant que cremava en el seu cor.
* L’autor és bisbe de Terrassa
