Avui, més d’un lector pot-ser em posarà una creu. Dintre seu, s’estranyarà si trio un tema de rerafons religiós en aquest espai. En la societat actual, pot semblar un xic carrincló. No em preocupa i no em farà pas canviar el criteri. Diré una bajanada: fins i tot els qui no duem tatuatges corporals podem ésser considerats “bitxos rars”.
Al cap i a la fi, no ubico aquest personatge gaire lluny del nostre entorn. Quan jo tenia uns 6 anyets -i ha plogut molt d’aleshores ençà- recordo, amb encís, la convidada que em va fer un veí de casa (n’Enric Salvador Forte, uns dels tres socis de l’empresa Trumarsal, si algú la recorda): anar a Manresa, a visitar la cova del sant. La ciutat on sant Ignasi capgirà la seva vida, bescanviat l’ideal de pelegrí pel d’apòstol d’ànimes. Qui m’havia de dir a mi -a qui no agradava la història- que seixanta anys després n’estaria enamorat ?.. La vida és un pou de sorpreses. Gairebé no m’ho crec. El fet de poder compartir vivències personals amb una munió de gent m’emociona i fixa nous reptes.
Era militar amb una ferida mal curada (que es va fer a Pamplona). Una bala li fracturà la tíbia dreta. El múscul de l’altra cama ja mai més no se’n recuperà. Això marcà un punt d’inflexió envers la santedat. Acceptà la malaltia resignat i s’enfortí encara més, interiorment. L’any de rehabilitació (prop de la seva Loiola nadiua) li donà molt de temps per meditar, renovar-se i endegar un pelegrinatge (a peu i descalç) fins a Montserrat, Manresa i Terra Santa.
Se’l coneix com a fundador dels jesuïtes (Companyia de Jesús). En algun sector, li diuen “el sant malalt”. No en va l’estada a la capital del Bages fou el clímax del seu patiment, alhora que el retrobament amb una dosi de fortalesa mental i espiritualitat ben entroncada. Hi arribà, feble i debilitat, als 31 anys (març de 1522), essent a les portes de la mort. En marxà -al cap d’onze mesos- amb una salut empitjorada. No morí, però, fins als 65, a la ciutat eterna. Tal dia com avui, fa quatre-cents seixanta-dos anys.
Fa tot just deu mesos que es van publicar, en català, les seves famoses “Cartes espirituals” , traduïdes pel P. Joan Ribalta, S.J., a l’editorial Cristianisme i Justícia.
Apunto un nou tema de lectura a tots els qui vulguin aprofundir-hi més.
