L’ascens de Fortnite: Battle Royale sembla imparable. En menys d’un any, ha captat l’atenció d’uns 125 milions d’usuaris per tot el planeta i la cosa sembla no tenir aturador. A més, sembla una màquina de fer diners, després de superar els 318 milions de dòlars en un mes. Des del seu naixement, aquest joc ha apartat del podi tots els seus competidors.
Però, què és el Fortnite? Doncs és un joc dels anomenats de supervivència, que està ambientat en un món futur, on només queda el 2 per cent de la població humana. El jugador haurà de protegir una base dels atacs d’una mena de zombis, que s’anomenen husks. L’objectiu, com a les pel·lícules de James Bond, no és cap altre que salvar el món.
Quan parlem de videojocs i ens referim a “Battle Royale”, estem parlant d’una mena de combats massius entre diferents jugadors, sigui en solitari o per equips, que tenen el repte d’anar eliminant tot el que es posi al seu davant fins que en queda l’últim supervivent.
Fortnite va iniciar el seu camí el setembre de 2017 i ho va fer per a plataformes com Xbox One, Play Station 4 i també per a ordinadors, tan pel que fa als que fan servir el sistema Windows com els de Mac. Un mes després del seu llançament, Epic Games, la casa mare del joc, va fer públic que s’havien superat els 10 milions de jugadors. El mes de desembre de 2017, la xifra ja era de 30 milions. Un ascens sense un possible final aparent.
Construir o destruir
Una de les diferències que ha aportat Fortnite respecte a aquesta mena de jocs és que té una sèrie de propietats inherents, com la de construir o destruir estructures dins de l’escenari del joc, gràcies als elements o recursos que es van obtenint, i que s’han de saber aprofitar en el moment més oportú. Així, l’habilitat no només és la de saber abatre els enemics, sinó que també s’ha de saber utilitzar l’enginy amb els materials que el jugador va arreplegant durant la partida. El fet de poder construir fortaleses o torres pot ajudar el jugador a guanyar una partida. Per això, saber gestionar aquestes característiques pot ser decisiu.
Al Fortnite hi ha tres maneres de jugar. Es pot fer de forma individual, i el participant s’enfronta a cent enemics que intentaran eliminar-lo. Una altra de les maneres és la que s’anomena duo, és a dir, per parelles. I, finalment, es pot participar de la forma que es coneix com a Squad, que suposa la creació d’un equip format per quatre jugadors, que també han d’assolir els mateixos objectius de sobreviure contra tots els contratemps.
Al Fortnite es pot jugar de tres maneres diferenciades, quant a nombre de jugadors. Es pot fer de forma individual, i el participant s’enfronta a cent enemics que intentaran eliminar-lo. Una altra de les maneres és la que s’anomena duo, és a dir, per parelles. I, finalment, es pot participar de la forma que es coneix com a Squad, que suposa la creació d’un equip format per quatre jugadors, que també han d’assolir els mateixos objectius de sobreviure contra tots els contratemps.
La facilitat per interconnectar-se a les diferents plataformes per poder-hi jugar també és un factor que ha col·laborat, de ben segur, al fet que aquest joc (que va veure la llum uns sis anys més tard del que s’havia anunciat al seu dia) tingui el seguiment que té des dels seus inicis. Algunes qualitats com la companyonia (si es juga per equips), la competitivitat, l’habilitat i poder-se relacionar a través d’un xat amb els altres jugadors són altres esglaons que l’han dut al cim dels videojocs.
A la fama del joc, també hi ha contribuït una sèrie d’actors aliens, però que tenen la seva influència entre el jovent. Són famosos de diferents sectors, que a més retransmeten les seves partides en directe, a través de Twich, un servei per veure esdeveniments en streaming. És el cas del famós youtuber el Rubius, que va organitzar un torneig de Fortnite, el passat mes de març, amb uns cent jugadors. Aquest esdeveniment, el van seguir un milió de persones en un únic canal de Youtube i hi van participar músics, còmics, youtubers i “gamers” famosos.
A més, alguns futbolistes, com és el cas del davanter francès de l’Atlético de Madrid, Antoine Griezmann, o l’atacant alemany del Red Bull Leipzig, Timo Werner, han fet més popular el joc en celebrar alguns dels seus gols amb alguns dels balls característics que surten al Fortnite, i que interpreten els seus personatges.
Un tomb important
El món dels videojocs, que acostuma a ser més seguit per persones del sexe masculí i, desgraciadament, conserva a vegades molts tics masclistes, ha vist en Fortnite un tomb important en aquest sentit. S’ha comprovat que aquest joc agrada i molt a persones del sexe femení que s’hi estan aficionant, fet que s’ha pogut certificar, per exemple, en la versió del joc per a mòbils, on gairebé la meitat dels usuaris són dones.
Un dels motius per aquesta aposta de les joves i dones per aquest joc és que hi ha més opcions per tenir un avatar (la representació gràfica del personatge) amb connotacions femenines que no pas a altres jocs de les cases rivals. Uns 39 dels 111 avatars possibles en aquest joc són femenins mentre que, per exemple, en un joc conegut i molt popular com és Call of Duty només es poden triar dos avatars femenins. És a dir, la possibilitat d’identificació, en aquest cas, és molt més amplificada per a una dona, que sap que podrà triar entre molts avatars per representar-se en el joc, tot i que, en el fons, es pot participar amb l’avatar que es vulgui, no hi ha cap mena d’obligatorietat.
Un altre factor a tenir en compte és que la sang no es visibilitza en les lluites dels personatges contra els husks. Tot i que no tothom ho compartirà, ja que no deixa de ser un joc on es dispara i hi ha armes, el cas és que al Fortnite els impactes de bala al cos de l’enemic no comporten la visió de la sang. Sens dubte, és un element que possibilitarà que molts pares siguin menys reticents que els seus fills hi juguin.
Per a alguns progenitors, és preferible l’estil més aviat de còmic o de caricatura i sense sang que es pot viure en les accions del Fortnite que no pas altres més sagnants i agressius que hi ha al mercat. Com tot, els consells són clars i cal mesurar les estones de joc, i també que els pares coneguin de primera mà a què juguen els seus fills. En definitiva, es tracta d’entreteniment, i res més.
