Nascuda a Terrassa, Rosa Maria Prat Balaguer és llicenciada en Pedagogia i doctora en Ciències de l´Educació. Ha estat professora de Ciències Socials. Acaba de publicar la seva primera novel·la, “Pedres blanques”, que reflecteix el seu interès pel paper de les dones en la societat. Amb aquest llibre ha quedat finalista del premi Autor Revelació de l´Ateneu Barcelonès.
Acaba de publicar “Pedres blanques”, la seva primera novel·la. No havia escrit mai res abans?
Sempre m´ha agradat molt escriure. Habitualment porto a la bossa una llibreta per anotar idees, pensaments, coses que veig pel carrer, que després em poden servir per explicar històries i descriure escenaris i personatges. En aquest sentit, tinc diversos esborranys de projectes que espero que algun dia puguin veure la llum. He escrit assaig, ponències, articles, però certament és la meva primera novel·la.
Com va sorgir la idea?
Quan vaig rellegir “El nom de la Rosa” de l´escriptor italià Umberto Eco vaig pensar que escriure una història semblant en versió femenina podria resultar interessant per tots els conflictes d´aquella època històrica, dins i fora del convent: amb la religió, la corrupció, el poder dels papes, la interrelació entre religió i poder polític. Quan em vaig jubilar vaig decidir que havia arribat el moment idoni per començar a fer realitat aquella idea. Durant quatre anys vaig fer tot l´itinerari de Narrativa, de Novel·la i de Novel·la històrica a l´Escola d´Escriptura de l´Ateneu Barcelonès. L´any 2016 “Pedres blanques” va quedar finalista en el Premi Autor Revelació convocat per aquesta entitat.
Per què una novel·la sobre l´abadessa Sobirana Olzet?
Volia escriure sobre l´oblit, el silenci i la invisibilitat de les dones a l´època medieval. Sobirana Olzet va ser la primera abadessa del monestir de Santa Maria de Petras Albas que va fundar la reina Elisenda de Moncada, de la Corona d´Aragó. Era la dona amb més poder de la vila de Sarrià i amb una gran influència en els prohoms del Consell de Cent de la ciutat Comtal, cosa insòlita en aquell moment ja que les dones no tenien cap paper protagonista.
Què la va atreure del personatge?
Em va atreure la seva actitud de qüestionar les Constitucions que venien del Papa Benet XII d´Avinyó que volien reformar els ordes religiosos. L´abadessa va voler mantenir la capacitat de decisió de la comunitat religiosa de les monges clarisses, enfront dels interessos del poder de l´església, encarnat solament per homes i religiosos masculins. Elles defensaven els privilegis concedits per la reina basats en l´autogestió del patrimoni econòmic i la llibertat d´entrar i sortir del cenobi. A causa d´aquest enfrontament, el Papa decreta la clausura de les monges i, per regir el monestir, nomena un administrador i uns confessors. Els esdeveniments faran reviure en l´abadessa el seu passat adolescent. Tenia un interès especial en posar de manifest les contradiccions, les vivències i els sentiments entre els diferents personatges de la novel·la que viuen dins i fora del monestir.
Ha estat complicada la tasca de documentació sobre l´època?
Més que complicada ha estat tot un repte personal. He tardat més temps investigant, contrastant dades i fets, que escrivint la novel·la. El que m´ha costat més ha estat submergir-me en el segle XIV eliminant els anacronismes, tot allò que avui tenim a l´abast i que pensem que ha existit sempre. Cal recordar que és el moment d´esplendor de la Corona d´Aragó amb la seva expansió pel Mediterrani. Durant tot el procés d´escriptura de la novel·la m´he assessorat amb experts sobre aquesta època històrica.
Quines considera que són les seves influències literàries?
A mi m´han influït les lectures de Mercè Rodoreda, Víctor Català, Marguerite Yourcenar, Mary Shelley, Per Petterson, Haruki Murakami, Almudena Grandes, Chimamanda Ngozi Adichie, entre d´altres.
Què està llegint en aquests moments?
He acabat de llegir “Pergamel” d´Eva Baltasar, Premi Llibreter 2017, i tot just acabo de començar “Solenoide” de Mircea Cartarescu.
Quines novel·les protagonitzades per dones recomanaria?
“La Plaça del Diamant” i “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda, “Sol·litud” de Víctor Català, “Pilar Prim” de Narcís Oller, “Anna Karenina” de Lev Tolstói. “Persuasió” de Jane Austen. “Madame Bovary” de Gustave Flaubert, “La nit de Vàlia” de Monika Zgustova, “Una dona difícil” de John Irving, “La néta del senyor Linh” de Philippe Claudel, “El blau virginal” de Tracy Chevalier…
Quins consells donaria a algú que vulgui ser escriptor?
Tenir un hàbit lector, aprendre tècniques narratives i escriure amb constància i disciplina cada dia unes quantes hores. Rellegir i revisar varies vegades allò que s´ha escrit. I, sobretot, no desanimar-se quan acabada la feina no trobes cap editorial que et publiqui. Començar i donar-te a conèixer com a escriptor és una feina de temps i de perseverança. Fins que un dia trobis un editor que confiarà en tu. I el teu somni es farà realitat.
Està ja treballant en la propera novel·la? Ens en pot fer cinc cèntims?
El projecte en el que estic treballant en aquests moments és un llibre de relats que tenen com a nexe d´unió històries de personatges femenins que transcorren a la Catalunya contemporània. Tracten sobre la capacitat humana de resistència, de sobreviure i de lluitar davant dels problemes de la malaltia, els desnonaments, la pobresa, el dolor, l´alcoholisme, la separació, el dol… Però en els personatges d´aquestes històries sempre hi trobarem uns gotims d´esperança.
