De vegades va bé aixecar la mirada. Pensar la ciutat després de la propera dècada. Moltes coses es mantindran igual. Continuarem necessitats de civisme per a la convivència. L’educació, la salut, la seguretat i el tenir feina seran els pilars bàsics com ho són ara. El 2030 ja sabrem si el medi ambient ha entrat en una fase dramàtica i irreversible o no. Continuarem tenint el repte de la mobilitat. I tindrem festes i gent solidària que continuarà dedicant temps a donar vida a entitats de tota mena. Hi ha problemes que són intrínsecs a la ciutat, però també hi ha esperances que habiten a les ciutats. En el futur, moltes coses canviaran poc o no canviaran. Però altres ho faran radicalment. Posem-ne alguns exemples.
Viurem en ciutats completament sensoritzades. La internet de les coses ens permetrà donar moltes dades que ens serviran per gestionar les urbs amb més eficiència energètica, amb millor mobilitat o amb més seguretat gràcies a aquesta sensorització de la realitat. Dels sensors, en sorgiran les dades que alimentaran el Big Data i aquest alimentarà la intel·ligència artificial. Les dades són els àtoms de la complexitat i en els propers anys veurem una ciutat en què aflorarà molt més la seva complexitat profunda.
La fesomia de les ciutats canviarà amb l’ús dels nous materials. Una nova generació de materials millorats a través de la nanotecnologia o dissenyats gràcies al suport de la intel·ligència artificial ens permetrà afegir funcionalitats a molts materials naturals. Tindrem fustes que permetran construir edificis molt alts o crear substituts de l’asfalt molt més amigables i naturals. Tindrem materials com els famós grafè, i molts altres de menys coneguts, que ens ajudaran a tenir ciutats amb major resiliència climàtica i millors prestacions funcionals.
La ciutat consolidarà nous espais. El món del treball canviarà molt. Si a l’inici de ciutats com Terrassa les fàbriques van vertebrar tot el seu creixement urbà i van configurar una veritable cultura social, ara un treball de formes molt més líquides amb organitzacions molt més lleugeres i professionals molt més versàtils i canviants necessitarà d’espais compartits i fàcils de transformar. L’oferta dels coworking creixerà arreu generant “hubs” professionals potents, veritables xarxes de treball distribuït, personalitzat i potser més precari (està per veure).
Igual que canviarà el treball, canviarà el comerç, l’altre gran vector estructurant de les ciutats. El comerç físic, el de les botigues i centres comercials, conviurà amb formes de comerç electrònic molt potent. La hibridació d’aquests dos mons no tardarà a arribar. Transformarà els costums i no acabarà amb el comerç convencional però provocarà molts canvis. Les sabateries, per exemple, vendran sabates com ara i seran terminals de sabates impreses en tres dimensions. La majoria de comerços no distingiran entre els estocs de la botiga i les seves ofertes on-line. L’impacte logístic d’aquest nou model de comerç serà molt alt i requerirà d’una ordenació específica.
La nova mobilitat ja no serà només de cotxes convencionals. Els cotxes, les motos i les bicicletes elèctriques tindran molt protagonisme. Serà una ciutat més silenciosa i més sostenible. El cel de les ciutats estarà potencialment cobert de drons que ens voldran lliurar productes, que extrauran dades o que ens voldran transportar. Potser tindrem col·lapse per terra i per aire. En qualsevol cas la mobilitat privada canviarà molt.
Les administracions locals hauran d’aprendre a gestionar la ciutat de manera diferent. Les dades massives i la intel·ligència artificial permetran prendre les decisions d’una forma diferent. La intel·ligència artificial permetrà un suport a les decisions sobre bases molt més informades i sobre la percepció del que està succeint a les ciutats en directe. Tecnologies com el Blockchain modificaran la relació entre els governs i els ciutadans amb molta més agilitat, amb menys burocràcia i amb plena garantia de drets i de deures.
Les tecnologies 4.0 revolucionaran la participació ciutadana per millorar-la. La participació es podrà personalitzar molt. Servirà no només per compartir opinions sinó també coneixement. I tant de bo escapi d’aquestes estructures viciades políticament, mig professionalitzades i que confonen interlocució amb representació que tenim ara.
La longevitat serà un dels principals reptes de les ciutats del 2030. Massa gent gran vivint sola en habitatges massa grans per mantenir amb ingressos precaris. La longevitat posarà a prova la solidaritat familiar i els serveis sociosanitaris. Les residències no seran la solució viable i sostenible ni per a les administracions ni per a la majoria de famílies. Longevitat ha de lligar bé amb dignitat, d’altra manera no se li veu el progrés enlloc.
Igual que ja ha passat amb el món del treball i l’aparició dels coworking també es transformarà el concepte d’habitatge. No pas tothom, però algunes persones establiran espais menys privats d’habitatge, compartint algunes funcions residencials i mantenint-ne d’altres en privacitat. Tindrem coworkings i segurament tindrem colivings, expressió que manllevo del meu estimat amic Vicent Guallart. Els parcs d’habitatge gestionaran diferentment l’energia i els residus, seran capaços de crear espais per al conreu hidropònic o minihorts compartits que suposaran un nou concepte de ruralitat dintre la ciu- tat.
I en aquestes ciutats hiperconnectades un gran repte serà la privacitat de les persones. Les dades, l’activitat, la salut, seran elements que caldrà aprendre a preservar en un món de xarxes socials més obertes que mai. La ciberseguretat i la privacitat són reptes que aniran de la mà i que requeriran d’una nova cultura social sobre l’exposició de les persones en l’espai públic virtual.
Pensar la ciutat és un exercici apassionant. Estaria bé que a Terrassa ens prenguéssim seriosament com construirem la ciutat dels propers anys. Ens hi va moltíssim.
