Els 600 emigrants que salten el dimecres el mur a Ceuta i criden fins a quedar-se afònics per l’alegria del seu èxit, són homes amb somnis. Somnis pel canvi de vida que suposa l’entrada a Europa, plena d’activitat en un moment econòmic més dolç que el de la passada dècada. El llarg procés que enceten en la nova vida, els portarà des dels primers moments d’alegria i acolliment (millor o pitjor, segons el cas i el governant que se n’ocupa), a un futur real (no de somni) complicat amb els papers i situació personal i familiar, que comparat amb el seu origen de pobresa i conflicte, semblarà un sacrifici obligat menor. L’immigrant té somnis de futur i dona el pas mes important de la seva vida (marxar de casa) quan és jove i ple d’energia. A partir d’aquí el repte serà com canalitzar la seva energia i vitalitat de forma positiva. I els serà molt difícil fer-ho fora de les mans de xarxes dedicades a activitats paral•leles a la realitat econòmica i social.
Tots tenim el nostre entorn i construir un nou entorn des de zero és molt difícil de fer. Si la connexió amb la realitat es fa sense paraigües i punts de referència, et converteixes en l’element més dèbil de la societat subjecte a caure a les mans de qualsevol malintencionat que et condueixi a un carreró sense sortida i possibilitat de canvi. Llavors la realitat s’allunya del somni i et converteixes en un peó d’un castell ple d’incerteses que dificulten (o impossibiliten) l’ascens social somiat. Els punts reals de suport sovint no són inclusius i integradors. Les ones d’immigració de moments distints de l’història mostren resultats que demanen dècades perquè la nova societat que sorgeix de la fusió de cultures i orígens, sigui oberta i no discriminatòria i no estigui organitzada amb guetos.
Per què hi ha tanta venda "top manta" a Barcelona, Roses i d’altres destinacions turístiques? Per què la gent compra pensant que fa un bé social i perquè la paradoxa de la marca empeny a comprar productes etiquetats i copiats falsament. Els productes surten d’un entramat subterrani d’empreses i organitzacions amagades sense pagar impostos que donen la seva versió de millora social, perjudicant la resta de la societat organitzada amb impostos i administracions que gestionen el que els dirigents polític legítimament escollits, decideixen. Mentrestant en comerç de proximitat, els fabricants de marques, … tots veuen la competència deslleial que es tolera per un malentès molt estès sobre la immigració: ajudem als pobres que venen al carrer. La llei del comerç català apunta a multar al comprador però els ajuntaments no tenen mitjans o voluntat per fer-ho.
Mentrestant veiem notícies sobre com l’ocupació augmenta. La bona notícia llegida més de prop indica que el 75% d’aquest augment s’origina en 4 pilars: hoteleria, construcció, administració publica, sanitat i ensenyament. La realitat i el somni: la reducció de l’atur no afavoreix el reduït pes de l’ocupació industrial. Això lligat a l’envelliment de l’ocupació, la dependència de l’hoteleria i els serveis públics, i l’observació de què l’augment productivitat està aturada, és un missatge pels dirigents que han de prendre mesures polítiques en la direcció de millorar aquests indicadors.
Realitat i somnis. Economia real i economia virtual. Totxos i digitals. Llegim avui els resultats de grans companyies del primer trimestre o semestre de 2018:
INDITEX ven el primer trimestre un 2% més que l’any anterior però el valor de les seves accions a borsa continua rebent pressions baixistes. Nestlé ven 2,8% comparat amb 2,7 de 2017 i les seves accions varen pujar dijous a suïssa un 2,2% Amazon ven un 41% mes (103.928 milions); guanya 4.911 i guanya a la borsa dijous el 4% Facebook vent un 42% mes (13.200) i guanya 5.100 però dijous perd a borsa ahir el 19% Google ven un 26% mes (32.700) i guanya 3.200 o a la borsa dijous guanya 3.7%
Realitats que són somnis?, somnis convertits en realitats? Fusió entre somnis i realitats? A les empreses, a les persones, a les organitzacions.
* L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
