Per avançar cap a una democràcia real és indispensable avançar en participació ciutadana. Si pretenem que sigui alguna cosa més que allò que fem cada quatre anys a les eleccions… Si pretenem apropar-nos al propi significat del concepte de “el poder del poble”… Llavors cal que totes les persones que viuen a la nostra ciutat tinguin capacitat de decisió sobre aquells assumptes que afecten les seves vides.
Decidir sobre allò que afecta el nostre dia a dia vol dir també decidir sobre el pressupost municipal. O sigui: en què s’inverteixen els recursos públics del municipi. En definitiva, posar els pressupostos participatius dins l’agenda política de la ciutat, com un assumpte primordial per millorar la qualitat democràtica d’aquesta.
A Terrassa, parlar de pressupostos participatius no és res nou. De fet, des de l’any 2005 se n’han anat realitzant diversos. Podem destacar el procés que es va fer per al període 2008-2011, en el qual 7.640 persones van prioritzar on es destinarien quatre milions d’euros del pressupost d’inversió. Sens dubte el procés de participació ciutadana més exitós que s’ha fet a la nostra ciutat (malgrat que haguem de lamentar que algunes de les propostes escollides en el procés encara no s’hagin dut a la pràctica a hores d’ara€).
Actualment, l’Ajuntament de Terrassa té en marxa el procés de priorització d’inversions en els districtes: 500.000 euros repartits entre els districtes de la ciutat. Estem parlant d’aproximadament 83.000 euros anuals per a cadascun d’ells, en districtes que de mitjana voregen els 35.000 habitants. Un 0,26% del pressupost total de l’Ajuntament. O dit d’una altra manera: 2,3 euros per habitant. És evident que, amb aquesta ínfima xifra, els consells de districte poden decidir poc més que certes adequacions de l’espai públic i mobiliari urbà. Vaja, inversions de poca envergadura.
Així doncs, més enllà de la retòrica de la participació, cal que la ciutadania tingui capacitat de decisió real sobre els assumptes públics. Cal que la participació deixi de ser alguna cosa simbòlica (que queda bé) i passi a tenir un paper rellevant. I és que només si hi destinem un percentatge del pressupost raonable aconseguirem que la participació ciutadana passi a ser rellevant.
Tenim molts exemples de municipis al nostre país que estan endegant pressupostos participatius en diferents formats (de ciutat, distribuïts pel territori, d’inversió€). I Terrassa no és ni de bon tros el municipi que hi destina més recursos. Alguns exemples destacables són Badalona (4% del total del pressupost), Argentona (3,3%), Cardedeu (2,3%), Navàs (1,9%) i Molins de Rei (0,8%).
La proposta que es va aprovar al ple de dijous passat pretenia, precisament, posar de relleu aquesta situació. I situar un nou marc polític en l’àmbit de la participació ciutadana. Si ens creiem la participació, cal posar-hi recursos i destinar-hi esforços! En aquest sentit, la proposta de la CUP situa tres elements: en primer lloc, iniciar un procés participatiu de ciutat en paral·lel amb la priorització de les inversions als districtes. En segon lloc, augmentar els recursos destinats per deixar de ser processos gairebé simbòlics. I, finalment, posar el focus sobre la formació, informació assequible i debat que cal generar per fer uns pressupostos participatius reals.
Avancem! Però encara queda molt recorregut. Amb la nova situació, Terrassa se situarà en l’1,5% del pressupost sotmès a decisió dels terrassencs i terrassenques. Però no perdem de vista que encara parlem només de l’1,5% i únicament d’una part del pressupost: les inversions. Horitzó? Exercir el govern comunitari. La gestió directa de les polítiques públiques i projectes orientats a respondre les necessitats, aspiracions i voluntats de la comunitat. Dit d’una altra manera: recuperar la sobirania popular!
* L’autor és regidor de la CUP a Terrassa
