Treballa d´assistent comercial a una empresa del sector químic i, fa tres anys que va ser escollida com la primera presidenta del Centre Excursionista de Terrassa de tota la seva extensa història. Aquesta entitat, que compta amb 1.800 socis, fa poc, ha iniciat una mena de servei d´editorial, per publicar llibres escrits pels seus socis i sòcies, en col·laboració amb OmniaBooks.
Ja porta tres anys com a presidenta del Centre. De moment, el balanç és positiu?
Molt positiu. Vam començar amb mal de caps i tots els començaments són difícils. A més, vam coincidir amb noves lleis de l´esport, més rigoroses i es va haver de fer molta burocràcia. Va ser dur perquè quan comences vols fer coses i aquesta part ens va frenar moltíssim i vam estar un o dos anys amb aquest tema.
Va ser la primera dona a presidir l´entitat. S´haurà cansat de sentir-ho.
No hauria de ser notícia i és una cosa que hauria d´estar normalitzada. És cert que a centres centenaris no era habitual i per mi era un repte.
Li agradaria seguir?
La idea és que no. Quan comences un projecte com aquest ho fas amb moltes ganes, alegria i ganes i això, després, va minvant. Són moltes hores i aquesta força ja no hi és tant i hi ha d´haver algú que vingui amb aquesta força. I els canvis sempre són positius. No pot ser bo enquistar-se i nosaltres ja hem cremat la nostra etapa.
Creu que l´entitat ha experimentat una evolució aquests anys?
Crec que li hem donat una mica un tomb. L´anterior junta ja ens va encarrilar cap a un nou camí.
Un dels seus objectius era obrir-se a la ciutat. Ho ha aconseguit?
Crec que sí. Aquests centres, abans, eren molt tancats i això està condemnat a acabar-se i s´ha de ser obert, sempre des del respecte i els valors que tenim els excursionistes de tota la vida i aquí pot venir tothom, tingui les idees que tingui. No tothom ha de pensar de la mateixa manera. I crec que el Centre s´ha obert. Potser podríem fer més coses però crec que l´objectiu s´ha aconseguit.
Què li agradaria que perdurés del que ha aportat la seva junta?
Aquesta obertura i, potser, potenciar encara més, el jovent. Els joves són els que poden donar aquest tomb d´apertura i de dinamisme. Han de tenir més protagonisme i que la junta tinguin una presència àmplia i, tot i que hem interactuat amb ells, m´hauria agradat haver fet més coses i potser és una assignatura pendent.
Alguna cosa que veu que no serà possible aconseguir?
Em vaig comprometre participar en alguna sortida de totes les seccions i encara que sembli que en tres anys tens temps per fer-ho, no ho he pogut complir. Però encara em queden alguns mesos.
Es va apuntar al centre amb 14 anys. Encara manté viu l´esperit amb què va començar?
La veritat és que sí. Arribar a ser la presidenta era com una culminació d´una trajectòria. A mi sempre m´ha agradat la muntanya i amb els meus pares fèiem excursions, però ells eren més de mitja muntanya i jo volia fer escalada i per això vaig apuntar-me per trobar gent amb les mateixes inquietuds. A l´octubre, vaig a l´Himàlaia, a fer un intent d´un 6.000.
Què la fa sentir més orgullosa del centre?
L´ambient de família que hi ha. I això no és habitual a la societat actual, que és molt individualista, on no es valora tant la comunitat. I anant a les sortides, això ho viu.
L´increment tan gran de les ofertes d´oci ha incidit en la seva entitat?
Es nota molt amb la manera de preparar les sortides. Abans, no existia Google i segons on havies d´anar, havies de venir aquí, a mirar mapes i quedar amb la gent. I fèiem molt a pinya. Ara, això ha canviat molt en tots els sentits i amb un telèfon mòbil gairebé ho tenim tot. Però la sortida no ha canviat i això m´emociona, perquè és molt enriquidor.
Quin és l´estat actual dels centres excursionistes?
Tenen dificultat per mantenir-se. Hi ha molts socis, que els anomeno socis romàntics, que paguen la quota perquè ho són de tota la vida. Són gent que sent els colors i volen seguir. S´ha de combinar la visió de la gent més romàntica i la que pensa que només necessita el centre per treure´s la llicència federativa. Molts, però, quan coneixen el centre, veuen altres formes de veure la vida. Crec que estem trobant aquest equilibri.
Han creat una mena d´editorial per tenir una col·lecció de llibres.
L´entitat és molt dinàmica i estem oberts a totes les idees. Tenim un vessant cultural i una editorial ens va oferir aquesta possibilitat. Hi ha socis que tenen un nivell cultural alt, i que tenen ganes de deixar el seu llegat. Ara hi ha més possibilitats de publicar coses i vam pensar que seria fantàstic. No ens volem dedicar a això econòmicament, i el nostre objectiu és oferir un servei.
