Qui no viatja sovint, encara que sigui una petita "tournée" de cap de setmana? En aquest sentit, és normal que ens agradi gaudir d’un bon àpat en algun restaurant. És ací, doncs, que situo avui la meva reflexió. Me l’ha suggerit un amic de Viladecavalls. Fa ben poques setmanes es va "cardar" -verb que fan servir per les comarques d’Osona i la Garrotxa- uns dos-cents quilòmetres. Se’n va anar a dinar a les Cases d’Alcanar. En acabar, va considerar oportú valorar el servei. Déu n’hi do, però!
És ací que entra en joc la famosa web TripAdvisor. Una espècie de fòrum -made in USA- que proporciona ressenyes amb contingut de viatges i tecs. Els serveis del lloc són de franc i els mateixos clients n’omplen el contingut. Enviant "floretes" o repartint estopa, si s’escau. A hores d’ara, rep una mitjana mensual de dos-cents vuitanta milions de visites, que fan la seva "aportació/valoració" del servei rebut.
Textualment, el twit o piulada del meu amic deia: "Molt bon servei i molt bon menjar. Hem provat plats exquisits, amb un servei excel·lent de les cambreres"… Clar i català! Per contra, la resposta del restaurant (o, més ben dit, del TripAdvisor) no té pèrdua: "Necesitamos que realices algunos cambios y vuelvas a enviar tu opinión, para que se ajuste a nuestras directrices. Hemos observado que tu opinión sobre Les Barques de Can Joan infringe nuestras directrices sobre idiomas. Sólo aceptamos opiniones que se escriban en alguno de los siguientes idiomas: griego, serbio, chino, hebreo, eslovaco, checo, húngaro, portugués, danés, indonesio, ruso, holandés, italiano, español, inglés, japonés, sueco, francés, coreano, tailandés, finés, noruego, turco, alemán, polaco, vietnamita…".
Un cop exposats els fets, em plau clonar metafòricament una resposta genial/sorneguera de l’exfutbolista i "trainer" Bernd Schuster: "De dónde era el árbitro? Catalán? Ya no hace falta decir nada más" (novembre de 2007, després d’una derrota dels "merengons" amb el Sevilla). Crec que l’establiment té un problema: truquin a Houston! De pas, descatalanitzin el rètol de l’establiment!
No m’hi veuran mai el pèl. Només faltaria! Ja no es tracta del dilema -més polític que altra cosa- del català-castellà. És de sentit comú.
