Cada conseller i l’equip corresponent porten al sarró els seus objectius, preferències i també un munt de desitjos i prioritats que es faran efectius quan es prengui possessió del càrrec o hi hagi possibilitats de decisió i signar algun decret. És normal i legítim. Amb el permís i cloenda del 155, alguns propòsits es fan realitat i d’altres hauran d’esperar. Hi havia moltes ganes de modificar el sistema de notes de l’ESO i introduir un llistat d’apreciacions o conceptes sobre el nivell de progressió de l’alumne. Ras i curt: desapareixen les notes numèriques que servien per donar les corresponents qualificacions dels alumnes entre els 12 i els 16 anys. No cal dir que l’aprovat estava en el cinc i avall que fa baixada. Ho matisem perquè en d’altres països el valor numèric no és exactament el mateix. ¿Cal canviar el sistema de puntuació/avaluació/baremació amb el pretext d’una millor adequació a l’hora de valorar les competències així com el nivell de transversalitat d’algunes de les mateixes? ¿La valoració competencial, el consens professional en l’avaluació de l’alumne o la qualificació del treball per projectes i/o de forma cooperativa no es podia seguir fent amb les notes numèriques que tots coneixem? Qui es dedica o s’ha dedicat al món educatiu en l’etapa de secundària sap perfectament que darrera d’una nota específica o global existeixen un llarg debat i un ampli ventall de reflexions per part de l’equip docent. ¿Heu comptat alguna vegada les hores que heu esmerçat en l’avaluació dels vostres alumnes?.. I les que heu emprat per convèncer el tossut i esquerp professor de torn? Vull entendre que el desenllaç final traduït en xifres, amb o sense decimal, no ha restat mai desvirtuat del debat i les aportacions de tot el claustre que hi participava. Un bon amic m’envia un missatge amb un text alarmant per al sector: "Egebització de la secundària. Secundarització de la universitat". Un altre dia parlarem de la davallada dels nivells d’exigència, la fragilitat del sistema i de la regressió que s’experimenta en les diferents etapes i també en nombroses facultats. Avui no toca car l’espai ni el tema són els idonis. Avui em toca insistir en les decisions, potser sobtades i sovint massa eufòriques, en alguns canvis del sistema educatiu. ¿No trobeu una contradicció que estiguem parlant com cada any de ponderacions i notes de tall per entrar a la universitat i al mateix temps es retirin les notes numèriques de la circulació en una etapa prou propera al estudis superiors? Ja sé que entre l’ESO i els estudis superiors tenim els batxillerats que orienten, baremen i preparen o així es volen vendre. Però segueixo sense veure massa clar aquest canvi. Vull pensar que molts altres col·legues pensen igual malgrat que en aquest país ja sabeu que hi ha dos nivells de llenguatge: el que es diu en públic i el que s’opina en privat.
Podem fer un festival de terminologies amb els matisos, consensos, sigles i ambigüitats com a estrelles convidades. Però, si us plau, no faltem tampoc a la veritat i recordem als futurs universitaris que una dècima pot esguerrar una opció de futur o malmetre les possibilitats d’una beca. Ho sap tothom i no és cap novetat.
