A política, el sistema i la societat han arribat a un punt tan decadent, de final de tot, on el sentit comú, o el que en dèiem històricament la raó, resta fins i tot desaparegut. Aquesta reflexió no vol entrar en el debat polític que ens arrossega, ja fa molts mesos. No n’hi hauria prou amb aquestes línies.
Simplement m’agradaria exposar la meva opinió, precisament des d’allò que en diuen "raó". Que no és altra cosa que utilitzar la nostra ment a partir de les capacitats que ens han estat donades: pensar, reflexionar, compartir, relacionar, saber i a la vegada ser crític i autocrític sense abandonar els valors que fonamenten l’Humanisme i que ens hem atorgat com a normes de comportament ètic i moral la comunitat d’éssers humans que poblem aquest planeta. I que són els Drets Humans.
Des d’aquest punt de vista, no us horroritza que s’estigui manipulant i banalitzant des de sectors polítics, mediàtics i de poder el fet que s’hagi decidit acostar els presos catalans a presons catalanes quan es tracta, simplement, de complir, no la llei, no, perquè què són les lleis sense els drets?
Doncs això, aquest pas d’acostar presos és deixar de vulnerar, per exemple, els drets dels infants (o sigui els fills d’aquests presos) tal com estableix la convenció i la declaració internacional dels drets dels infants, signades pel govern espanyol (mireu l’article 10 de la súper-Constitució espanyola).
I hem d’estar contents perquè s’hagin deixat de vulnerar DDHH, després de tants mesos i de tants requeriments d’institucions amb autoritat moral i plenament acceptades? I evidentment les mateixes lleis o normes penitenciàries que així ho estableixen (si parlem d’incompliment de lleis, només val el d’una part?).
I després, quan estiguin aquí, què? Segueixen en presó preventiva com a presumptes culpables o com a innocents, directament. Esperant un judici..? Vulnerant els seus drets civils fonamentals, sabent que no representen cap risc per a la seguretat de la gent, del sistema o de les institucions? Simplement per voluntat, únicament, política. Per tant són presos polítics, no? Respectant al màxim tots els presos i preses polítics històrics que hem tingut en aquest estat.
Sabent que la presó és una de les alternatives i de les respostes més indignes, degradants i agressives que l’ésser humà ha creat. Un ésser humà que es demostra incapaç i incompetent per canviar una societat i fer-la més humana, més justa i més lliure, on la presó, per exemple, no tingui raó d’existir. Però clar, és més fàcil i de cínics tancar, aïllar, treure del mig el problema, la qüestió, per no haver d’assumir que ningú té la possessió de la veritat, ni que la llei pot ser injusta, a vegades (ja que és imperfecta, perquè l’ha fet el mateix ésser humà), i haver de practicar el diàleg, el respecte, el govern en comú, la cooperació i l’honestedat…
Que són pilars bàsics per a una autèntica comunitat lliure i democràtica. I surt més a compte (políticament) posar-se la careta i fabular atrinxerat sobre deliris de grandesa i de poder (creant relats ficticis)… i manipulant i intoxicant ciutadans i ciutadanes perquè no puguin fer el paper real de ciutadans lliures, ben informats i autocrítics (el poder democràtic autèntic, el que neix des de baix). I sí, ja són a Catalunya els nostres presos polítics, però ens queda molt, molt, per recuperar la seva llibertat, i la nostra dignitat, no com a país, o com a Estat, no! Jo vull fugir d’aquests anacronismes de la modernitat, sinó com a comunitat humana, perduda en el laberint d’un sistema capitalista, depredador i sense valors.
Seguim, doncs, amb més força que mai lluitant, primer per la llibertat d’aquestes dones i aquests homes a qui no es pot acusar de res més que qualsevol home o dona que treballant en la vida social o política es pugui equivocar com ens pot passar a nosaltres (perquè som humans). I, després, no fem una actitud partidista d’aquesta lluita, si us plau, no! Siguem intel·ligents, racionals i valents i valentes i aprofitem per anar més lluny encara… Aquesta societat "malalta" necessita una nova revolució cultural, amb persones lliures i amb capacitat de pensar i de criticar i fer autocrítica, una nova Il·lustració (sense els errors de l’anterior) que ens faci dignes d’anomenar-nos humanitat.
L’autor és advocat i activista pels drets socials i drets humans. Espai Humana, col·lectiu d’advocats pels DD.HH.
