Han estat uns dies molt bonics i intensos. Hi ha hagut de tot i força. Per poder triar i remenar. Força gent ha escampat la boira -fora de la vila- per aprofitar un cap de setmana llarg. Tot i això, sort n’hi ha que som la tercera ciutat més gran de Catalunya! Així, som molts qui ens hi quedem. I, alhora, molts qui ens visiten.
El programa tenia molts elements/actes d’un interès contrastat. Entre d’altres, la diada castellera, la gran gala del circ, els concerts a la Casa-Museu Alegre de Sagrera, els recitals de Los del Río i Rosana, la música de l’orquestra Meravella, els balls/danses del folklore peninsular i/o tot allò adreçat al gaudi i gresca.
Posats a establir un rànquing, en el benentès que l’ordre no significa res, em quedo amb el Jazz Cor de la Nova Ègara, l’Esbart Egarenc i la Cobla Principal de la ciutat, la Banda, l’actuació dels Minyons i el Ball de Plaça. A l’extrem oposat he trobat fora de lloc la forta instrumentalització política de tot plegat. Ací, és clar, amb una clatellada inclosa a l’ANC, Òmnium Cultural i el Casinet de l’Espardenya. Les banderes supergegants del Raval i la Plaça Vella, juntament amb la tria dels dos capgrossos, encaixaven amb molt de grinyolament en l’àmbit i entorn festiu i gresca d’una festa major que és "per a tots". Al mateix pot, qualifico de ridícul històric el paper de PP i C’s, fugint del Ball de Nans, per no ballar amb uns capgrossos que a mi tampoc no m’agradaven… Alhora, la seva pixada fora de test fent per instal·lar una macropantalla de TV al camp del Joan XXIII per a seguir "La Roja". Sort que ja l’han despatxat cap a casa.
Lamento constatar la forta davallada d’assistència a la missa d’ofici. No és una percepció visual interessada. Ho certifiquen les fotografies d’en Cristóbal Castro penjades en un digital terrassenc. En acabar, dels goigs, tan sols se’n va cantar una sola estrofa… Entenc que és un fet que cal mirar-se amb prou estima, que no pas amb tant de protocol. Tal vegada caldria reorientar-se, no?
